La memòria del Fiscal de medi ambient de Catalunya, José Joaquín Pérez de Gregorio, corresponent a l’any 2009 és demolidora: acusa sense embuts les administracions locals i la Generalitat d’”injustificada passivitat” i de no actuar contra els presumptes delictes ecològics. I cita concretament l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direccions General de qualitat ambiental, que segons el Fiscal no va presentar cap denúncia l’any passat. Naturalment, des del Departament de Medi Ambient ho neguen rotundament i afirmen haver cursat uns cinc mil expedients sancionadors.
Evidentment, el Conseller Francesc Baltasar està fent servir la típica estratègia dels polítics: donar una resposta que no té res a veure amb la pregunta, i que només serveix per a confondre els ciutadans. La queixa de la Fiscalia és general, però també es concreta en dos organismes del Departament de Medi Ambient i en el fet de no presentar denúncies davant la fiscalia, el que no exclou que des d’altres instàncies del Departament no s’hagin pogut obrir els cinc mil expedients sancionadors. En qualsevol cas, resulta preocupant que sigui la pròpia fiscalia la que acusi de negligència a una administració que se les dóna de ser ecologista. Però a ICV, i al Govern en general, ja no els deu venir de nou: en diverses ocasions els moviments ecologistes han mostrat el seu desacord general amb la política del Departament de Medi Ambient. I les dades ho confirmen: estem a la cua pel que fa al desenvolupament d’energies alternatives com l’eòlica, i estem a la cua pel que fa a la protecció de la biodiversitat, tal com denunciava fa uns dies la Federació d'Ecologistes de Catalunya-EdC. Segons aquesta Federació d'Ecologistes de Catalunya-EdC, “Catalunya és l'única de les grans comunitats autònomes que encara no té aprovades normatives bàsiques per a la conservació de la seva biodiversitat”, “és la comunitat que menys inverteix en espais naturals”, “la costa catalana és la més amenaçada”, “l’estat dels nostres rius és lamentable...”
Només els faltava dir que correm el risc d’una amenaça encara més greu: que a partir de l’octubre, pugui continuar un Govern de tarannà ecologista com el que tenim. Un Govern que, subordinat a Madrid, practica polítiques estrictament de dretes per a sortir de la crisi i per a fer-nos pagar a tots plegats el dèficit generat, podia tenir en la política mediambiental una de les seves justificacions. De fet, deu ser una de les poques raons que els quedaven a ICV. I fins i tot aquesta han malmès.
Evidentment, el Conseller Francesc Baltasar està fent servir la típica estratègia dels polítics: donar una resposta que no té res a veure amb la pregunta, i que només serveix per a confondre els ciutadans. La queixa de la Fiscalia és general, però també es concreta en dos organismes del Departament de Medi Ambient i en el fet de no presentar denúncies davant la fiscalia, el que no exclou que des d’altres instàncies del Departament no s’hagin pogut obrir els cinc mil expedients sancionadors. En qualsevol cas, resulta preocupant que sigui la pròpia fiscalia la que acusi de negligència a una administració que se les dóna de ser ecologista. Però a ICV, i al Govern en general, ja no els deu venir de nou: en diverses ocasions els moviments ecologistes han mostrat el seu desacord general amb la política del Departament de Medi Ambient. I les dades ho confirmen: estem a la cua pel que fa al desenvolupament d’energies alternatives com l’eòlica, i estem a la cua pel que fa a la protecció de la biodiversitat, tal com denunciava fa uns dies la Federació d'Ecologistes de Catalunya-EdC. Segons aquesta Federació d'Ecologistes de Catalunya-EdC, “Catalunya és l'única de les grans comunitats autònomes que encara no té aprovades normatives bàsiques per a la conservació de la seva biodiversitat”, “és la comunitat que menys inverteix en espais naturals”, “la costa catalana és la més amenaçada”, “l’estat dels nostres rius és lamentable...”
Només els faltava dir que correm el risc d’una amenaça encara més greu: que a partir de l’octubre, pugui continuar un Govern de tarannà ecologista com el que tenim. Un Govern que, subordinat a Madrid, practica polítiques estrictament de dretes per a sortir de la crisi i per a fer-nos pagar a tots plegats el dèficit generat, podia tenir en la política mediambiental una de les seves justificacions. De fet, deu ser una de les poques raons que els quedaven a ICV. I fins i tot aquesta han malmès.