Pàgines

dimarts, 9 de desembre de 2008

Finançament: El més calent a l’aigüera?

Les paraules del President Montilla, dient que encara no estàvem a la recta final de la negociació pel nou finançament, que no preveia que aquesta setmana el Govern espanyol presentés encara cap nova proposta, i que tot just es parlava de conceptes però no de xifres, podria fer pensar que el Govern espanyol està decidit a ser coherent amb la seva trajectòria política. La seva paraula, i les seves promeses, no tenen cap mena de valor. Però jo m’inclino a pensar que el que no té cap mena de valor no són (només) les promeses de Zapatero sinó les paraules de Montilla.

Imaginar que a aquestes alçades els negociadors encara no tenen sobre la taula propostes i números concrets sembla una mica quimèric. Altra cosa és saber qui són aquests negociadors i realment què estan negociant. Tot sembla indicar que les gestions les porta molt directament el Conseller Castells, amb ben poca participació ni informació, dels altres socis de Govern, i recolzat això sí per Montilla i l’aparell del partit socialista. Com en el tema de la retallada que prepara el Govern espanyol a través del Constitucional, a Catalunya no hi ha pla B, no hi ha ni propostes alternatives ni previsió de respostes unitàries; ni unitàries ni de partit.

Imaginar que el Govern espanyol té gaire marge per a pactar un nou sistema de finançament diferent del que ja va perfilar el Ministre Solbes, tan allunyat del que marca l’Estatut i sobre la base del qual ja s’han confeccionat els pressupostos de l’Estat, és també quimèric. La negociació en aquests moments, entre el PSC i el PSOE, es basa en buscar la fórmula per explicar el mal acord de finançament per a Catalunya, per tal que això no els resti suport electoral, que no els obligui a avançar eleccions, i que els permeti controlar les previsibles reaccions aïrades dels qui defensen els interessos de Catalunya. Tan important com el contingut de l’acord i de les xifres, que ja vestiran de manera perquè siguin indesxifrables, és la traça i l’oportunitat de vendre el producte.

Una possible hipòtesi: entre Nadal i els Sants Innocents, enmig de l’ambient festiu i camuflat com una innocentada més, podria ser un bon moment per donar a conèixer el resultat de la negociació.