Pàgines

dimecres, 15 de desembre del 2010

FROB: segona fase de la trama

Tal com estava previst, les entitats d’Estalvi que van entrar en la trampa del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) es tornen a trobar en la necessitat de demanar nous préstecs per tal de millorar la seva capitalització. En el cas d’Unnim, per exemple, els primers 380 milions de crèdit que aleshores tots els analistes inclosos els del Banc d’Espanya van considerar suficients per a garantir la solvència de la nova entitat, ara ja resulten del tot insuficients. I els proposen un nou endeutament de 270 milions més, encara que de moment els directius d’Unnim poden aprovar una xifra una mica inferior.

Aquell primer ajut del FROB, que en realitat era un préstec que lògicament s’haurà de tornar, va servir només per a tancar unes 70 oficines i provocar 135 baixes en la seva plantilla. Però, el pla de reestructuració de la nova entitat no ha fet més que començar, i ja necessiten nous recursos, també en forma de crèdit, està clar, per a poder passar les anomenades proves d’estrés que han de valorar la seva solvència. De fet, aquestes noves provés d’estrés formen part de la mateixa estratègia per a liquidar les Caixes. Es fa un simulacre del que podria passar en el pitjor dels casos per veure si l’entitat d’estalvi hi podria fer front; i si en la primera prova van passar molt justet, ara forçaran la situació per a posar en evidència la seva feblesa. Un cop demostrada la feblesa, no els costarà gaire forçar-les a una nova fusió o a ser absorbides directament per alguna de les grans corporacions bancàries. I en tot cas, serà el mateix endeutament que han estat obligats a assumir el que les farà inviables; perquè els crèdits s’han de tornat, i la previsió del Banc d’Espanya ja era precisament que no tinguessin la capacitat de tornar-los per a tenir les mans lliures per a la seva intervenció. De tenir unes petites Caixes amb beneficis el 2009, ràpidament passarem a la seva liquidació per insolvència. Un pla perfecte.

És a petita escala la mateixa trampa que van parar a Grècia primer, a Irlanda després, i qui sap qui vindrà al darrere. Els mateixos inversors-depredadors, en veure uns estats que podien passar per uns moments difícils, s’inventen les anomenades Agències de qualificació que sentencien la insolvència de l’Estat. Això justifica que immediatament els interessos que es cobren a aquest Estat es multipliquin, diuen, perquè són d’alt risc; i és aleshores quan el país es troba que no pot pagar el seu deute. Els diners que van prestar a Grècia a un interès altíssim, per exemple, hores d’ara ja saben que seran insuficients i que no podran tornar-los. Amb la soga el coll, aquests inversors-depredaros poden imposar totes les reformes que calgui a l’Estat per a fer més productius els seus negocis particulars a càrrec, està clar, de la ciutadania, dels drets laborals, de l’estat del benestar, i en general de tot allò que a ells no els produeix beneficis.