Em costa d’entendre l‘actitud de molts mitjans de comunicació catalans, i de molts analistes i tertulians, a l’hora de donar la seva primera impressió sobre el nou govern popular. Està clar que, a un primer cop d’ull, hom pot treure com a conclusió que Rajoy no s’ha deixat portar pel seu entorn més cavernari, i hi ha col•locat o bé tècnics o bé personatges del partit més moderats. Però, d’aquí a deduir que aquest pot ser un bon govern o que no arremetrà amb tota la seva fúria contra Catalunya n’hi ha un bon tros.
A part del Jorge Fernández que és capaç de defensar amb la mateixa vehemència qualsevol posició i alhora la seva contrària, en funció dels seus interessos, hi ha altres personatges que també tenen el seu segell particular. Recordem aquell Arias Cañete tan fi i refinat que deia que aprovaria el Pla Hidrològic “pels seus ous”, ara confirmat com a nou ministre d’Agricultura i que és un bon accionista d’una empresa petroliera. Per vinculacions empresarials interessants, però, les del nou Ministre de Defensa, Pedro Morenés, fins fa ben poc assessor d’una empresa d’armament (Instalaza S.A.), fabricant de bombes de fragmentació, emprades per l’amic Gadaffi. Menys qualificat devia ser el nou Ministre d’Economia, Luís de Guindos, que havia ocupat un càrrec important fins al darrer moment a Lehman Brothers, l’empresa americana especialitzada en l’especulació sense escrúpols i en la venda d'actius escombraries, a més de ser una de les empreses causants de la crisi financera dels Estats Units que desencadenà la crisi actual. I això sense oblidar l’amable cara de la nova vice presidenta Soraya Saénz de Santamira, una de les artífexs del recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya.
Amb aquest panorama no sé si en podem esperar res de bo. Dir a aquestes alçades que s’està a l’espera d’encetar negociacions amb el nou Govern espanyol, tant si és per al Pacte fiscal com si és per a qualsevol altra qüestió, o que s’espera que respecti els seus compromisos amb Catalunya o que no sigui excessivament agressiu contra la nostra llengua, o és d’una estupidesa majúscula o d’una mala bava descomunal.