Suposo que a ningú se li acudirà explicar a uns nens d’Educació Primària tot el tema del dèficit fiscal de Catalunya. Què saben els nens d’un tema tan complicat com el de l’economia! El Conseller d’Economia en donava les xifres: enfront de les retallades, perquè no surten els números, que poden oscil·lar entre els 2.500 i els 4.000 euros, resulta que patim un dèficit fiscal que puja a la quimèrica xifra del 8’5%, el que equival a dir 16.543 milions d’euros l'any que els catalans paguen a Espanya, i que no tornen. O, el que és el mateix: cada català paga 2.260 euros l’any per ser espanyol, amb l’avantatge de poder ser insultat i maltractat.
No ho expliquem als nens de Primària, està clar. Però als nens del primer cicle de Primària, de 6 i 7 anys, sí que els podem exposar un problema: hem de repartir pomes a tots els nens de la classe, i ens en falten 4, però resulta que ells han vist com un nen d’una altra classe se n’ha endut 16 que eren nostres; les ha anat a reclamar i li han dit que era un egoista i un golafre, i per postres després veiem que com que a l’altra classe ens en sobren les han deixat fer malbé o les han llençades. Si són una mica més grandets, a cicle mitjà, podem canviar les pomes per euros i començar a afegir-hi algun zero: ens falten 4 euros (o 40 o 400) per a poder fer una excursió, però no pas perquè els nens no hagin pagat el que els tocava, sinó perquè algú d’una altra classe ha posat la mà a la nostra caixa i se n’ha endut 16 euros (o 160 o 1600); els que s’han endut els 16 euros ens fan pam i pipa i presumeixen de fer un viatge millor que el nostre, i encara els pagaran el beure. Als nens de cicle superior, com que ja estudien les institucions polítiques del país, els podem explicar que per a pagar les escoles i els hospitals els seus pares paguen impostos, però a la Generalitat li falten aquest any 4.000 milions perquè una part dels diners dels seus pares, 16.000 milions, se’ls queda el Govern espanyol.
I la pregunta elemental seria: si els nens de la classe del costat ens tornen les 16 pomes que ens han pres, en tindrem prou o encara ens en sobraran? Si el qui ha posat la mà a la nostra caixa ens torna els 16 (160 o 1600) euros que ens havia pres, podrem fer l’excursió que volíem o encara en sobraran? Si, sabent que ens falten 4.000 milions, a Madrid no es quedessin els 16.000 milions de més que hem pagat els pares, en tindríem prou per a pagar les escoles i els hospitals? No hi ha cap nen, ni els qui els costa més les matemàtiques, que no entengui que encara ens sobrarien pomes, podríem fer una bona excursió i no faltarien diners per a les escoles i els hospitals de Catalunya. Però aquestes matemàtiques de nivell de Primària n’hi ha que no les entenen i asseguren que si no tinguéssim aquest dèficit fiscal, si no haguéssim de pagar els nostres impostos a Madrid, si fóssim un país lliure i independent, encara hi sortiríem perdent. Suspesos!