Pàgines

dissabte, 25 de febrer del 2012

Eurovegas, potser no

Es pot estar a favor o en contra del macro projecte d’Eurovegas. Segur que té riscos i inconvenients suficients com per a no deixar-se enllaminir a la primera per la creació de nous llocs de treball i l’atracció de turisme. És simptomàtic, per exemple, que els alcaldes del PSC que més directament podrien beneficiar-se’n s’hi hagin mostrat favorables, mentre que el mateix partit a Barcelona sembla que s’hi oposa frontalment. Probablement, els alcaldes tenen una visió molt més local (hom pot imaginar-se només els ingressos per impostos i taxes que podrien cobrar els municipals afectats), mentre que els altres ho veuen més en la perspectiva dels interessos de partit a nivell general (un èxit convergent els condemnaria a passar molts anys a l’oposició).

En temps de crisi com els que vivim sembla agosarat renunciar a una inversió d’aquestes característiques, al marge que probablement al final el projecte es pot acabar realitzant a Madrid. Encara que sigui d’unes dimensions molt menors, cal recordar que també el projecte de Port Aventura, i no cal dir el de Terra Mítica al País Valencià, va tenir també els seus detractors inicials; encara que al País Valencià els dubtes venien per les evidències que aquell projecte amagava bosses de corrupció descomunals del Partit Popular valencià. Jo no sé si algú té arguments més sòlids per a oposar-s’hi, però el fet que des de l’oposició la majoria hagi posat tot l’accent en què no es poden fer exempcions legals per a satisfer les demandes dels promotors, cosa que també diu el Govern i que sembla de calaix, fa pensar que la principal temença és que l’operació surti bé i CiU pugui apuntar-se’n el mèrit. I el que és segur és que si finalment l’Eurovegas va a Madrid, també li tiraran en cara no haver estat capaç de negociar i de convèncer els promotors perquè s’establissin a Catalunya.

Ara bé, un dels arguments que em semblen més demagògics és el que diu que el projecte va en contra del model català de turisme; i alguns, cínicament, hi afegeixen que és el model que hem anant construint en els darrers temps. Per favor, de model turístic a Catalunya, res de res. Llevat d’algunes simbòliques actuacions per a complementar el turisme de sol i platja amb alguna oferta de tipus cultural, el model turístic català, com l’espanyol, és el que a cada moment ha anat convenint al sector. I això, sense mirar prim a l’hora de destruir el paisatge, tant el de la costa com el de muntanya, sense fer escarafalls pel turisme d’espardenya ni pel turisme de borratxera. Fins ara, al marge de la retòrica governamental, de CiU o del tripartit, el sector ha aprofitar tot el que ha tingut a mà, sense més model que el de la immediatesa d’omplir el calaix.