Les paraules del ministre Pedro Solbes reconeixent que ja havia esgotat tots els recursos, que no es podia treure idees màgiques i en definitiva donant una sensació d’impotència, han estat aprofitades per l’oposició per demanar que plegui. No té massa sentit que una persona que se sent cansada i sense idees continuï al capdavant d’un empresa tan difícil com sortir de la crisi en què estem immersos. Imagino, però, que a tots els països afectats per la crisi, amb governs de dretes i d’esquerres, les respectives oposicions poden acusar els governs de manca de previsió, i sobretot de manca de respostes per a fer-hi front.
Descartada per tothom qualsevol possibilitat d’afrontar la crisi amb nous plantejaments, amb allò que algú havia insinuat de refundar el capitalisme, i menys encara amb derives revolucionàries, i acceptada unànimement pels governs de dretes i d’esquerres que l’única via és reforçar el sistema, apuntalant amb recursos públics els sectors que han fet fallida perquè tot torni a la normalitat d’abans, és evident que se’ns han acabat les idees. El ministre Solbes fa exactament el mateix que fan els altres ministres del ram. Potser l’única diferència és que aquest ha reconegut la seva impotència.
Però la demagògia és gratis. I al PP no li costa res carregar contra el ministre, encara que ells tampoc aportin ni tinguin cap idea ni cap solució per a la crisi. El que em sorprèn és que hagin sortit crítiques semblants, també dels socis dels socialistes al Govern de la Generalitat. Em sorprèn no pas perquè cregui que aquests poden estar exempts de demagògia, ni perquè manifestin discrepàncies públiques quan formen un govern de coalició, sinó perquè la mateixa crítica se’ls gira en contra seva. Solbes i el Govern espanyol no tenen idees per a fer front a la crisi; i el Govern de la Generalitat, si? Si les tenen, potser seria hora que les comencessin a aplicar, perquè ara per ara sembla que continuem caient pel mateix pendent que la resta.
Descartada per tothom qualsevol possibilitat d’afrontar la crisi amb nous plantejaments, amb allò que algú havia insinuat de refundar el capitalisme, i menys encara amb derives revolucionàries, i acceptada unànimement pels governs de dretes i d’esquerres que l’única via és reforçar el sistema, apuntalant amb recursos públics els sectors que han fet fallida perquè tot torni a la normalitat d’abans, és evident que se’ns han acabat les idees. El ministre Solbes fa exactament el mateix que fan els altres ministres del ram. Potser l’única diferència és que aquest ha reconegut la seva impotència.
Però la demagògia és gratis. I al PP no li costa res carregar contra el ministre, encara que ells tampoc aportin ni tinguin cap idea ni cap solució per a la crisi. El que em sorprèn és que hagin sortit crítiques semblants, també dels socis dels socialistes al Govern de la Generalitat. Em sorprèn no pas perquè cregui que aquests poden estar exempts de demagògia, ni perquè manifestin discrepàncies públiques quan formen un govern de coalició, sinó perquè la mateixa crítica se’ls gira en contra seva. Solbes i el Govern espanyol no tenen idees per a fer front a la crisi; i el Govern de la Generalitat, si? Si les tenen, potser seria hora que les comencessin a aplicar, perquè ara per ara sembla que continuem caient pel mateix pendent que la resta.