Pàgines

divendres, 23 de novembre del 2012

Plena confiança del PP en la independència

Tot sembla indicar, i ho hem pogut comprovar al llarg d’aquesta campanya, que a Espanya ja donen per fet que el procés secessionista tirarà endavant. L’indicador més clar no és tant la ferma voluntat dels independentistes, ni la confiança en els conversos de darrera hora que no es faran enrere, sinó el plantejament que en fa el Partit Popular. Al costat de sectors independentistes que desconfien del que pugui acabar fent Artur Mas, hi ha la plena convicció dels populars; i això és reconfortant.

Només en cercles catalanistes ha estranyat la reacció dels polítics espanyols, i en particular els del PP, d’ençà que l’Artur Mas va exposar públicament la voluntat de celebrar una consulta o referèndum perquè els catalans puguin decidir el seu futur. Hom podia esperar, i a més d’un independentista ens feia més por que una pedregada, que el Govern espanyol i en concret el Partit Popular formulés qualsevol tipus de proposta per desactivar el moviment que estava prenent una volada sorprenent. Si més no, haurien generat dubtes a sí de la coalició governant. Però, no. Com que ells mateixos ja saben que la seva paraula no té cap valor i que no compleixen mai les seves promeses ni els seus compromisos, ja devien comptar que no valia la pena fer cap proposta seductora. La reacció immediata, i la que han mantingut inalterablement, ha estat la de l’agressió verbal, les amenaces i, ara, les mentides i les difamacions en un intent de sabotejar el procés electoral. A qualsevol se li hauria acudit frenar temporalment la pressió contra els catalans, encara que fos una treva trampa, per a poder enllaminir els indecisos. Ben al contrari, ells ens estan dient per la via dels fets que el seu odi a Catalunya els porta a continuar la croada contra la llengua i la cultura del país. En tota la campanya no els hem sentit ni una sola proposta en positiu, que potser també n’hi hauria, per convèncer els catalans perquè desistim del camí emprès; tot ho han reduït a explicar els mals que s’esdevindran si esdevenim un Estat independent.

I aquí hi ha l’element que ens ha de mantenir esperançats. Tot i que diuen que la independència no és possible perquè el marc jurídic espanyol ho impedeix, i en tot cas és un tema que haurien de decidir ells, a l’hora de la veritat hi deuen confiar ben poc en aquest marc jurídic ja que parlen bàsicament només de les malvestats que ens sobrevindran amb un Estat propi. A la mateixa Camacho se li escapa sovint, en entrevistes, debats o discursos de campanya, aquest futur del que ens passarà, fins i tot sense deixar-ho en condicional com acostumen a fer els independentistes. I és que ells ho deuen saber millor que ningú.