Pàgines

dissabte, 10 de novembre del 2012

Dues visions, una mateixa conclusió

Resulta curiós veure les diferències en l’enfocament i en l’anàlisi que hi ha entre els diferents mitjans de comunicació i entre analistes de tota mena pel que fa al tema de Vueling. Per als que no tenim més base per a opinió que el que ens ofereixen aquests mitjans de comunicació ens costa bastant saber si hem d’estar preocupats per la nova situació en què quedarà la companyia aèria catalana i,de retruc, l’aeroport del Prat, o si ens n’hem d’alegrar per l’oportunitat que representa. De fet hem pogut sentir i llegir opinions força contradictòries en aquest sentit.

D’un banda, alguns han arribat a presentar-ho com si fos Iberia i no pas la IAG (International Airlines Group), que integra Iberia i  British Airways,  la que hagués presentat l’OPA per quedar-se el 100% de la companyia catalana. Això hauria causat l’estranyesa i la incomprensió dels mateixos treballadors d’Iberia que ara mateix estan negociant una dràstica reducció de plantilla degut a les pèrdues que té la companyia espanyola. I això podria representar que Iberia, com a forma de mitigar les seves pèrdues, volgués convertir Vueling en la seva companyia de Low Cost, i posar-la al servei de la seva base a l’aeroport de Barajas. Enfront d’aquesta visió extremadament negativa per a l’economia catalana perquè allunyaria la possibilitat de convertir l’aeroport del Prat en un Hub internacional, hi ha la visió oposada que considera que la maniobra és de la matriu anglesa, la British Airways, majoritària a IAG, interessada en posar al mateix nivell Iberia a Barajas i Vueling a Barcelona. Els que hi veuen aquesta segona opció hi veuen també la gran oportunitat per al desenvolupament internacional de l’aeroport del Prat.

Partint de la base que sempre és dolent formar part d’un grup del qual no se’n té el control, la segona opció, més favorable a Vueling i a l’eroport del Prat, seria la més desitjable per a l’economia catalana. Ara bé, des de qualsevol dels dos punts de vista sempre es va a parar a una mateixa conclusió: amb Espanya no hi pot haver aliança perquè per part seva sempre hi ha la voluntat d’utilitzar-nos per als seus interessos, amb els britànics l’aliança pot sortir més bé o més malament, però en tot cas no serà per motius polítics. Amb els britànics podem establir una relació de competitivitat o d'aliança, però amb els espanyols sempre hi trobarem un enemic disposat a abatre'ns.