Pàgines

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Frau, estafa o presa de pèl en la Sanitat pública?

Des de fa molt de temps, les llistes d'espera en la sanitat pública catalana són el punt més negre d'aquest servei tan bàsic per als ciutadans. Per a una visita, algun tipus d'exploració o prova més sofisticada i ja no diguem per a una intervenció, sovint els temps d'espera són exagerats. Tots els governs diuen que ja estan treballant per a reduir aquestes llistes d'espera, però la gent continua trobant-se en el dilema de si és prudent esperar el temps que assigna la sanitat pública o si no queda altra solució que optar per la privada. Això els que poden, està clar.
Per això, es diu que des de l'administració, d'acord amb els interessos privats, sempre s'ha procurat mantenir unes certes deficiències en el Sanitat Pública, per tal d'afavorir la privada. En qüestions de salut, quan a algú li diuen que haurà d'esperar mesos per a una visita, per una ressonància o un escàner, o per a una operació, la gent no se la juga ni s'està de romanços; i, si pot, acudeix a la privada. Ës ben habitual que tot i tenir la tarja de la seguretat social, hom disposi d'alguna assegurança privada o estigui apuntat a alguna mútua, a part de fer ús de consultes i tractaments de caràcter privat. Això ja ve de lluny i no sembla que porti camí de resoldre's, malgrat les promeses que també vénen de lluny. Més aviat sembla que es vulgui donar un pas més en la direcció contrària. En determinats centres hospitalaris de caràcter públic, cada vegada més amb formes de gestió privada, s'hi fan també visites, exploracions i intervencions privades. Diuen que és per a rendibilitzar els recursos públics.
Però si abans, quan algú anava a l'Hospital de referència i li deien que havia d'esperar mesos per a poder-lo atendre, optava per acudir a un centre pivat, ara es pot trobar amb què és el mateix centre públic de referència el que li ofereix, si no vol esperar tant de temps, fer-ho allà mateix en un termini molt més curt, però pagant. És a dir, que és el propi centre públic el qui allarga els temps d'espera dels qui hi acudeixen per la Seguretat Social, per tal de reservar espais per si algú vol optar per fer-ho privadament.