Sembla que tenim poca memòria. Tampoc fa tant que Joaquim Nadal ens presentava ufanós el traspàs de Rodalies Renfe com una victòria del tripartit, en contraposició amb els intents frustrats dels anteriors governs convergents. I quan algú els recordava que el traspàs era buit, que en realitat no ens traspassaven ni trens, ni vies, ni estacions, sinó la facultat d’imprimir els bitllets i poca cosa més, jo mateix m’havia sentit a dir que en fèiem una lectura excessivament negativa. I la demostració fefaent de la validesa del traspàs era que, si el servei que continuava oferint la Renfe continuava essent tan desastrós, la Generalitat tenia la capacitat d’optar per un altre operador.
Aquesta facultat, que teòricament contemplava el traspàs de Rodalies, era reiterada pels membres del Govern tripartit, i els socialistes espanyols i els responsables de Renfe callaven. Fins i tot els sindicats espanyols clamaven contra l’acord perquè els desmembrava la Espanya Una. I no ha estat fins ara, quan la mateixa advertència feta pel Govern de la Generalitat pot tenir una mica més de credibilitat, que ens han ensenyat les cartes. I el raonament és el mateix de sempre: hi ha coses i drets que els catalans tenim vedades perquè la llei ho impedeix; no pas per mala voluntat de ningú, és clar, simplement és que, mal que ens pesi, la llei és la llei; i ja s’encarreguen els nacionalistes espanyols s’assegurar-se que la llei que ens ho impedeix es mantingui. Els acords dels traspàs potser sí que parlaven de la possibilitat que la Generalitat pogués canviar d’operador, però per a fer-ho calia canviar la llei; i els socialistes van estar d’acord amb el que deien els papers del traspàs, però no pas amb canviar la llei per a fer-ho efectiu.
Algú ja ha posat el crit al cel: Això és una estafa! Una presa de pèl! Ens han enganyat vilment! I jo dic: Mentida! Aquí no hi ha hagut cap mena d’engany, fora del que van fer els membres del tripartit a la ciutadania explicant-nos sopars de duro. Ells sabien perfectament de què anava la història. Ells sabien que el Govern espanyol es negava, com sempre, a traspassar Rodalies, i l’únic que van fer va ser col·laborar en un simulacre per a fer veure que el tripartit també n’encertava alguna. No es pot dir que ens van enganyar, perquè els catalans ja sabem que pactar amb els nacionalistes espanyols, ja siguin els del PP o els del PSOE, és pactar paper mullat. Ells mai compleixen ni la paraula, ni l’esperit ni la lletra dels seus acords.
Aquesta facultat, que teòricament contemplava el traspàs de Rodalies, era reiterada pels membres del Govern tripartit, i els socialistes espanyols i els responsables de Renfe callaven. Fins i tot els sindicats espanyols clamaven contra l’acord perquè els desmembrava la Espanya Una. I no ha estat fins ara, quan la mateixa advertència feta pel Govern de la Generalitat pot tenir una mica més de credibilitat, que ens han ensenyat les cartes. I el raonament és el mateix de sempre: hi ha coses i drets que els catalans tenim vedades perquè la llei ho impedeix; no pas per mala voluntat de ningú, és clar, simplement és que, mal que ens pesi, la llei és la llei; i ja s’encarreguen els nacionalistes espanyols s’assegurar-se que la llei que ens ho impedeix es mantingui. Els acords dels traspàs potser sí que parlaven de la possibilitat que la Generalitat pogués canviar d’operador, però per a fer-ho calia canviar la llei; i els socialistes van estar d’acord amb el que deien els papers del traspàs, però no pas amb canviar la llei per a fer-ho efectiu.
Algú ja ha posat el crit al cel: Això és una estafa! Una presa de pèl! Ens han enganyat vilment! I jo dic: Mentida! Aquí no hi ha hagut cap mena d’engany, fora del que van fer els membres del tripartit a la ciutadania explicant-nos sopars de duro. Ells sabien perfectament de què anava la història. Ells sabien que el Govern espanyol es negava, com sempre, a traspassar Rodalies, i l’únic que van fer va ser col·laborar en un simulacre per a fer veure que el tripartit també n’encertava alguna. No es pot dir que ens van enganyar, perquè els catalans ja sabem que pactar amb els nacionalistes espanyols, ja siguin els del PP o els del PSOE, és pactar paper mullat. Ells mai compleixen ni la paraula, ni l’esperit ni la lletra dels seus acords.