Pàgines

divendres, 8 de juny del 2012

De què ens ve aquest estat depressiu?

Vivim en una època en què sembla que tot ho hem de quantificar i de valorar a través d’un estudi sociològic i estadístic com els que acostuma a fer el CIS. Sovint, aquests estudis arriben a la mateixa conclusió que tots ja sabem per pura intuïció i sentit comú; només que amb xifres i dades concretes. Ara mateix, el CIS ha fet públic el seu darrer baròmetre en el qual fa palès que el pessimisme ha arrelat com mai en la societat.

A l’hora de valorar la situació general del país, un 90% dels enquestats afirma que la situació és dolenta o molt dolenta, poc menys d’un 9% diu que és regular, i només un 1% gosa dir que és bona. El 65% afirma que la situació és pitjor que no pas un any enrere, amb l’anterior govern, i només un 16% té la gosadia d’afirmar que la situació millorarà amb el temps. D’aquí se’n dedueix que hi ha una sensació general de pessimisme. És més, probablement mostrar-se avui optimista pot ser sospitós de vés a saber quins delictes, de manera que fins i tot aquells que conserven un bon lloc de treball, i que no tenen problemes econòmics, participen d’aquest mateix estat d’ànim. Els noticiaris, sense excepció, s’han convertit en un rosari de penalitats, de fallides, i de males notícies econòmiques en tots els àmbits.

El que jo no tinc tan clar és que el pessimisme i el desànim general vingui motivat només, ni tan sols principalment, per la situació econòmica. De situacions de crisi ja se n’han passat anteriorment, però potser mai com ara s’havia tingut la impressió que els poders polítics estaven remant tant contracorrent, tant en contra del que interessaria a la gent i ens permetria sortir de la crisi. I és aquest fet, el de veure que als nostres governants l’únic que els interessa és afavorir els causants de la crisi a base d’agreujar la situació de la majoria dels ciutadans, el que provoca aquest estat d’ànim desesperançat; és la impotència de veure com els grans poders econòmics han perdut la vergonya i els escrúpols i s’han abocat al pillatge dels escassos recursos, drets i conquestes socials de la ciutadania.