Pàgines

dissabte, 13 de juny de 2009

Per una nova ERC

Em disposava a escriure un comentari crític amb el corrent crític d’Esquerra, l’Esquerra Independentista, quan m’adono que els mitjans de comunicació insisteixen en la intoxicació informativa; o, en el millor dels casos, en la simplificació interessada que contribueix a generalitzar la idea que això de la política és un simple joc d’interessos i d’ambicions personals. En aquests moments Esquerra Independentista està preparant per al proper dia 20 una assemblea en la qual s’hauria de debatre i aprovar la ponència Torna l'independentisme, torna Esquerra Republicana', amb l’objectiu de propiciar un gir estratègic al Partit. I, com deia, alguns mitjans ho han simplificat posant com a titulars que EI simplement vol que ERC es comprometi a no reeditar el tripartit. Aquesta ha de ser la conseqüència de l’anàlisi política, certament, però no la fita per si mateixa que podria donar per suposat que s’inclinen pel pacte amb CiU.

A risc de ser titllat de crític amb tothom, fins i tot amb els crítics, en aquest bloc no he deixat d’expressar també els meus desacord amb aspectes concrets dels diferents corrents d’ERC: ho vaig fer en més d’una ocasió amb el Reagrupament de Joan Carretero, i ho he fet també amb algun plantejament d’Esquerra Independentista. Sóc militant d’ERC en la mesura que crec que, avui per avui, amb tots els seus errors i mancances, continua essent l’eina més útil (no l’única) per fer avançar el país cap a la sobirania; i dins d’ERC, tot i no ser-ne afiliat, i també malgrat algunes discrepàncies, cada vegada més em sento proper a les tesis d’Esquerra Independentista. I la lectura de la seva ponència “Torna l’Esquerra Independentista, torna Esquerra Republicana”, més enllà dels titulars, em referma que l’anàlisi d’aquest corrent és molt més seriosa i coherent que la de l’actual direcció.

Ens cal una nova ERC capaç de liderar el moviment sobiranista del país, que no creï constants desafeccions al seu entorn, amb un full de ruta clar com no hem tingut fins ara, i sobretot amb una visió global de país que hauria de propiciar una entesa amb tots els sectors de la societat catalana interessats en avançar cap a la plena sobirania nacional. Per la Independència, som-hi!.