Suposo que la
temporada passada vam ser molts els qui vam dubtar sobre si calia fer el pas de
presentar la declaració de la renda a la Hisenda catalana, en lloc de fer-ho a
l’espanyola, tot i sabent que al capdavall els nostres diners anirien a parar
al mateix lloc. Un dubte que potser també han tingut molts empresaris, per
exemple, a l’hora de liquidar l’IVA o altres impostos. Ja sé que algú dirà que
ja fa un cert temps que hi ha gent que ho fa, i fins i tot hi deu haver qui
presumeix de ser més patriota que ningú per haver tingut el gest. Algú,
fal·laçment i de forma suïcida, podria arribar a dir que és en aquests casos on
es veu qui són els veritables patriotes. Una trampa, en la qual no podem caure,
perquè a cap país del món es demana a la seva ciutadania actes d’heroïcitat,
sinó de normalitat. I si algú en fes aquest judici hauria de concloure, falsament,
que és una minoria molt exigua la que està per la independència.
Som un país molt
donat a les accions individualistes, a voltes per inconsciència, a voltes per
simple afany de protagonisme i a voltes també per convenciment i amb la millor
bona voluntat. Unes accions que poden ser positives en el sentit de crear
consciència, però que no podem pretendre que es generalitzin si no és sota una
forma de normalitat. Perquè, no ens enganyem, no podem pretendre que la majoria
de la gent prengui actituds militants. Quan els espanyolistes pretenen convocar
la “majoria silenciosa” es troben que no arriben a aplegar, en comparació al
que apleguen els independentistes, ni el percentatge real que tenen al
Parlament.
Ara és l’hora de la Hisenda catalana. És cert.
Però, abans, cal que la
Generalitat tingui a punt tota l’estructura necessària perquè
la gent i les empreses puguin complir amb normalitat les seves obligacions
fiscals. L’any passat hi va haver algunes tímides crides a pagar els impostos a
l’Agència Tributària catalana, amb un ressò i un seguiment escàs, però el
pitjor que hauria pogut passar és que una allau massiva hagués provocat el
col·lapse i el caos, de manera que els ciutadans haguessin tingut una sensació
d’inseguretat i de desconfiança en l’administració catalana.
Francesc Homs, deia
l’altre dia que, efectivament, la
Hisenda pot marcar el ritme del procés i és el punt clau que
cal tenir a punt abans de declarar l’Estat propi. Encara hi som a temps. A
partir del 2014, abans i al marge de si es podrà fer la consulta, hi hauria
d’haver el punt d’inflexió pel que fa a la hisenda catalana. Els ciutadans
haurien de percebre una normalitat en la seva acció de pagar els impostos a
l’Agència catalana, les organitzacions polítiques i socials haurien de poder
impulsar aquest procés de forma massiva i tot això amb plenes garanties de
l’Administració catalana. No hauria de presentar-se com un acte heroic i de
militància, sinó de normalitat ciutadana i de civisme.