Pàgines

divendres, 26 de juliol del 2013

El partidisme dels magistrats del TC

No acabo d’entendre l’enrenou que s’ha organitzat de forma tan personalitzada entorn de la militància política del President del Tribunal Constitucional espanyol, Francisco Pérez de los Cobos. Una cosa és que el Govern de la Generalitat intenti recusar aquest magistrat que haurà de dirimir sobre diversos contenciosos relacionats amb Catalunya, simulant haver descobert un cas d’incompatibilitat, i una altra que es presenti aquest cas com una anomalia estranya, èticament impresentable per més que no vulneri la legalitat.

En primer lloc, hi ha la qüestió del concepte de militància política, un terme certament desafortunat. El fet que algú militi en un partit polític, és a dir que en pagui la quota, no implica forçosament cap mena de subordinació jeràrquica ni la pèrdua de la capacitat d’independència personal i professional. Jo pago la quota a un partit polític perquè crec que és el que millor s’adiu amb les meves idees, però això no vol dir ni que em senti obligat a res, ni que hagi de compartit totes les idees i plantejaments que fa el partit, ni que jo no pugui opinar amb absoluta independència. En segon lloc, i tema fonamental en aquest cas, la composició del mateix Tribunal Constitucional ja està establert legalment que es fa per quota de partit; no és només el senyor Francisco Pérez de los Cobos el qui ha estat elegit membre del TC per la seva adscripció ideològica, sinó la totalitat dels seus membres. Els partits, en funció dels resultats electorals, escullen els candidats que creuen de la seva confiança política per a portar a terme la seva estratègia de partit en el TC. I com a factor secundari procuren que tinguin coneixements jurídics per tal que les decisions estrictament polítiques que pren el Constitucional, després les puguin argumentar amb un llenguatge que tingui l’aparença (a vegades ni a això s’arriba) de ser decisions tècniques.


Per tant, no és només que la llei no prohibeixi formar part del Constitucional a un militant d’un partit polític, sinó que la llei preveu que els nomenament es facin en base a la seva adscripció ideològica; que paguin quota o no és del tot irrellevant. El problema del Tribunal Constitucional és que es tracta d’un organisme estrictament polític, pensat per a poder fer el salt a la democràcia i evitar que poders legalment constituïts puguin prendre decisions que vagin en contra de determinats interessos partidistes, dels partits dominants espanyols. No té sentit, doncs, recusar només el President del TC, perquè democràticament caldria recusar la mateixa existència d’aquest tribunal polític. És tot el Tribunal que està corromput d'origen.