No acabo
d’entendre l’enrenou que s’ha organitzat de forma tan personalitzada entorn de
la militància política del President del Tribunal Constitucional espanyol,
Francisco Pérez de los Cobos. Una cosa és que el Govern de la Generalitat intenti
recusar aquest magistrat que haurà de dirimir sobre diversos contenciosos
relacionats amb Catalunya, simulant haver descobert un cas d’incompatibilitat,
i una altra que es presenti aquest cas com una anomalia estranya, èticament
impresentable per més que no vulneri la legalitat.
En primer
lloc, hi ha la qüestió del concepte de militància política, un terme certament
desafortunat. El fet que algú militi en un partit polític, és a dir que en
pagui la quota, no implica forçosament cap mena de subordinació jeràrquica ni
la pèrdua de la capacitat d’independència personal i professional. Jo pago la
quota a un partit polític perquè crec que és el que millor s’adiu amb les meves
idees, però això no vol dir ni que em senti obligat a res, ni que hagi de
compartit totes les idees i plantejaments que fa el partit, ni que jo no pugui
opinar amb absoluta independència. En segon lloc, i tema fonamental en aquest
cas, la composició del mateix Tribunal Constitucional ja està establert
legalment que es fa per quota de partit; no és només el senyor Francisco Pérez
de los Cobos el qui ha estat elegit membre del TC per la seva adscripció
ideològica, sinó la totalitat dels seus membres. Els partits, en funció dels
resultats electorals, escullen els candidats que creuen de la seva confiança
política per a portar a terme la seva estratègia de partit en el TC. I com a
factor secundari procuren que tinguin coneixements jurídics per tal que les decisions estrictament polítiques que pren el Constitucional, després les puguin
argumentar amb un llenguatge que tingui l’aparença (a vegades ni a això
s’arriba) de ser decisions tècniques.
Per tant, no
és només que la llei no prohibeixi formar part del Constitucional a un militant
d’un partit polític, sinó que la llei preveu que els nomenament es facin en
base a la seva adscripció ideològica; que paguin quota o no és del tot irrellevant.
El problema del Tribunal Constitucional és que es tracta d’un organisme
estrictament polític, pensat per a poder fer el salt a la democràcia i evitar
que poders legalment constituïts puguin prendre decisions que vagin en contra
de determinats interessos partidistes, dels partits dominants espanyols. No té
sentit, doncs, recusar només el President del TC, perquè democràticament
caldria recusar la mateixa existència d’aquest tribunal polític. És tot el Tribunal que està corromput d'origen.