Pàgines

dijous, 16 de febrer del 2012

Trampejar la legalitat és privilegi dels poderosos

Llegeixo a la xarxa una suposada estratègia per a evitar un desnonament. La fórmula és tan simple que sembla impossible; i probablement ho és. Es tracta, resumint, del següent: si hom preveu que pot trobar-se amb la impossibilitat de fer front als rebuts d’una hipoteca, amb la conseqüent amenaça de desnonament, el que pot fer és llogar el pis amb un contracte indefinit a un amic per un preu ben mòdic, si es vol, simbòlic. Entremig hi pot haver un document privat que permeti algun tipus de compensació, o fins i tot l’ús de la vivenda a la mateixa persona que està amenaçada de desnonament. Aleshores, quan arriba el moment de l’embargament, el banc o caixa es troba que pot recuperar la propietat del pis, i fins i tot continuar reclamant el pagament dels rebuts pendents, però resulta que la propietat es traspassa amb els llogaters que tenen un contracte indefinit.

Sembla que l’estratègia és tan simple i elemental que no ha de ser viable. Altrament, ja se li hauria acudit a més d’un i s’hauria generalitzat; encara que tampoc sé si realment ha funcionat a algú. Però, una cosa sí que és clara: difícilment un jutge acceptaria un artifici d’aquesta mena. Segurament, faria servir l’argument que hi ha hagut una mala intenció, amb la voluntat expressa de treure’n un profit o d’evitar el pes de la llei, encara que sigui servint-se de la mateixa llei. I, malgrat que fil per randa cadascun dels passos sigui perfectament legal, amb resultats teòricament legals, el jutge els acabaria invalidant per considerar que no es pot fer una interpretació estricta de la legalitat, sinó que s’ha de valorar i jutjar-ne la intencionalitat. Una interpretació discutible; però que ja no ho és gens quan veiem que les estratègies que es munten els gestors dels grans poders econòmics, també amb ànim de lucrar-se, per treure profit d’una aplicació abusiva de la legalitat, aquestes ja no són posades en dubte.

Amb la mateixa rotunditat que un jutge no acceptaria aquesta estratègia casolana per a evitar un desnonament, adduint que no es pot fet una simple i estricta lectura de la legalitat, també n’exculparia amb el mateix raonament a la inversa quan es tracta de defensar els interessos dels poderosos. La gestió diària del món de l’empresa i de les finances està plena d’artificis i trampes teòricament legals, creades expressament per a falsejar i fer trampa a l’esperit de la legalitat. Però, en aquests casos, els jutges sempre sentencien a favor del poder.