Jo no sé si
no és possible fer les coses d’una altra manera, però tinc la impressió que els
partits polítics no juguen gens net. I no em refereixo a la corrupció, que
d’alguna manera o altra esquitxa la majoria dels grans partits; els més
malèvols dirien que als petits no els esquitxa perquè han tingut poques
oportunitats de remenar poder, i, per tant, diners. Em refereixo a què,
obsessionats com estan en cobrir el seu espai electoral, sembla que no tinguin
temps o no els interessi valorar la realitat del país i obrar en conseqüència,
tant si això coincideix amb la línia d’altres partits com si no. Es cuiden més
de la competència i de desmarcar-se dels altres que de marcar una línia pròpia.
Això fa que
tinguin un discurs determinat i que el repeteixin tant si s’escau com si no, tant
si s’adiu amb el que està passant com si no hi té res a veure. I són capaços de respondre, indignar-se i protestar per declaracions que ningú ha fet. L’altre dia, un
mitjà de comunicació va fer una elucubració sobre la possible data de
celebració de la consulta sobiranista, i la situava exactament el 14 de setembre
de 2014, després de la Diada
i abans del Referèndum d’Escòcia. El portaveu del Govern afirmava que ara tot
l’esforç està posat en aconseguir que Madrid accepti que es faci la consulta, i
que no era el moment de parlar de la data; mentre que el Secretari
d’Organització de CDC deixava clar que la data la decidirien conjuntament les
diferents forces partidàries de l’exercici del dret a decidir, encara que
apuntava que el segon semestre del 2014 podria ser l’idoni; de fet, si sempre
s’ha dit que seria durant el 2014, tampoc és dir res de nou. Però la resposta
de diferents forces polítiques, ves a saber si al diari en qüestió o als
representants de CiU, semblaven aïrades i absolutament fora de lloc perquè no
tenien res a veure amb el que s’havia dit. Els portaveus de l’oposició responien
com si el Govern ja hagués anunciat una data per a la consulta, cosa que no ha
fet en cap moment.
I
naturalment, un dels més bel·ligerants, probablement l’enemic número u del
Govern de CiU i d’Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida, era dels més contundents
advertint que la data de la consulta no la decidirien els dirigents de CDC,
però alhora recordant que hi ha pactat de celebrar-la el 2014. És a dir, ell,
com la resta de dirigents polítics de l’oposició, ha de manifestar la seva
indignació i que no està d’acord amb el que diu el Govern, que resulta que no ha dit; encara que després
acabi dient el mateix. I és que els polítics tenen el discurs ficat al cap, cadascú amb la seva dèria, i l’engeguen
encara que no vingui a tomb: és una de les misèries de la política.