No crec que hi hagi ningú que pugui
pensar que estarà sempre d’acord amb tot el que diu i el que fa un grup, per més
que s’hi senti identificat o hi estigui adherit. La gent es fa d’un club de
futbol, d’un partit polític o d’una associació perquè globalment se sent
identificat amb el que representa i en línies generals està d’acord amb el que
fa i amb el que diuen els seus dirigents. Però seria absurd, per impossible,
pensar que un soci, un afiliat o una persona adherida a un grup social hagi de
coincidir literalment en totes les seves accions i en les declaracions dels
dirigents.
Per tant, és normal que en qualsevol
grup social hi hagi permanentment moments puntuals i concrets de discrepàncies
i de crítica interna; altrament, potser estaríem parlant d’una secta. I, sempre
que les discrepàncies no siguin sobre temes fonamentals, no s’ha d’entendre com
una divisió del grup en qüestió ni com una actitud negativa o d’hostilitat al
grup. És l’expressió natural de la diversitat en tots els sentits.
Per això, no ens ha de sorprendre
que hi hagi algun adherit o simpatitzant de l’ANC que no estigui d’acord amb
l’eslògan escollit per a la
Via Catalana , o amb alguna de les consignes que es poden
donar per tal d’afavorir la incorporació de més gent en aquesta acció. Com no
forçosament hem d’estar d’acord amb totes i cadascuna de les manifestacions que
facin els seus dirigents. En el ben entès que les discrepàncies poden ser
diverses i, sovint contraposades.
El problema sorgeix quan no ens
limitem a manifestar la nostra disconformitat, sinó que en fem qüestió
definitòria, o que elevem a la categoria d’element essencial el que no passa de
ser una simple anècdota o un detall tàctic irrellevant. És el mal que ha patit
històricament el moviment independentista a casa nostra, i que tants mals
resultats ens ha donat: el sectarisme que no provoca sinó l’atomització del que
hauria de ser un moviment unitari. A mi no em preocupa que algú digui que no li
agrada una determinada frase o eslògan de la
Via Catalana , sinó que digui que si no es
fa tal com ell creu que hauria de fer-se, ja no hi assistirà.
Aquestes actituds, gens infreqüents
especialment en les xarxes socials d’internet, són una veritable amenaça per a
l’acció concreta de la Via Catalana ,
però sobretot per a tot el moviment i el procés independentista. Tant se val el
contingut de la discrepància: si cadascú té la pretensió de fer la revolta pel
seu cantó, just a la seva mida, la derrota la tenim assegurada.