L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, es mostrava molt satisfet perquè havia aconseguit introduir en la Comissio d’Economia del Parlament europeu una esmena per tal “que s'asseguri que els acords bilaterals sobre transport aeri entre països no donen prioritat formal a cap aeroport específic pels vols d'un país a un altre”. L’esmena, dita així, no significa res; però Ramon Tremosa sap que ell es referia a la prioritat que sempre ha donat el Govern espanyol a l’aeroport de Barajas, en detriment del de Barcelona. Una clara victòria perquè ve a ser un advertiment o censura a les pràctiques centralistes dels governs espanyols.
Però, està clar, el Parlament europeu serveix pel que serveix, i no pas per més. L’aprovació per part del Parlament europeu de l’informe sobre Política de Competència, inclosa l’esmena de Tremosa, té un valor estrictament simbòlic perquè no és vinculant. Se n’ha fet ressò algun mitjà de comunicació de Barcelona, es deu haver publicat al diari de sessions del Parlament europeu o en les actes de la Comissió d’economia... i aquí s’acaba la història. El Govern espanyol no té per què modificar ni una coma de la seva política d’hostilitat envers Catalunya; i això ja ve de lluny, ha estat la pràctica habitual dels governs socialistes als quals dona suport el PSC, i ho han fet i ho continuaran fent els governs del Partit Popular, al qual donen suport molts empresaris catalans. Com a mínim hi ha 23 tractats bilaterals entre Espanya i altres països, en els quals s’inclou la prioritat de l’aeroport de Barajas o més directament la prohibició que s’estableixin vols a altres aeroports, com el del Prat. Però al Ministre del ram, José Blanco, fent gala del pitjor dels cinismes i seguint la tònica habituals dels governants espanyols, per als quals la mentida permanent és la més pura normalitat, ni es ruboritza quan afirma que no hi ha cap tracte de favor per a Barajas.
Però és el que ja he dit en alguna altra ocasió. Aquesta és la seva victòria i la nostra derrota com a país: aconseguir que els socialistes catalans, igual que els populars i en general els empresaris d’aquest país, en contra dels seus propis interessos, donin ple suport a aquestes mesures que impedeixen el desenvolupament de l’aeroport de Barcelona. Tenim un enemic, és cert, que treballa incansablement, invertint-hi els esforços i els recursos que calgui per evitar cap benefici per a Catalunya; però tenim aquí una classe dirigent que s’arrossega com gossos per llepar els peus del que consideren el seu amo que no escatima garrotades, també contra ells.
Però, està clar, el Parlament europeu serveix pel que serveix, i no pas per més. L’aprovació per part del Parlament europeu de l’informe sobre Política de Competència, inclosa l’esmena de Tremosa, té un valor estrictament simbòlic perquè no és vinculant. Se n’ha fet ressò algun mitjà de comunicació de Barcelona, es deu haver publicat al diari de sessions del Parlament europeu o en les actes de la Comissió d’economia... i aquí s’acaba la història. El Govern espanyol no té per què modificar ni una coma de la seva política d’hostilitat envers Catalunya; i això ja ve de lluny, ha estat la pràctica habitual dels governs socialistes als quals dona suport el PSC, i ho han fet i ho continuaran fent els governs del Partit Popular, al qual donen suport molts empresaris catalans. Com a mínim hi ha 23 tractats bilaterals entre Espanya i altres països, en els quals s’inclou la prioritat de l’aeroport de Barajas o més directament la prohibició que s’estableixin vols a altres aeroports, com el del Prat. Però al Ministre del ram, José Blanco, fent gala del pitjor dels cinismes i seguint la tònica habituals dels governants espanyols, per als quals la mentida permanent és la més pura normalitat, ni es ruboritza quan afirma que no hi ha cap tracte de favor per a Barajas.
Però és el que ja he dit en alguna altra ocasió. Aquesta és la seva victòria i la nostra derrota com a país: aconseguir que els socialistes catalans, igual que els populars i en general els empresaris d’aquest país, en contra dels seus propis interessos, donin ple suport a aquestes mesures que impedeixen el desenvolupament de l’aeroport de Barcelona. Tenim un enemic, és cert, que treballa incansablement, invertint-hi els esforços i els recursos que calgui per evitar cap benefici per a Catalunya; però tenim aquí una classe dirigent que s’arrossega com gossos per llepar els peus del que consideren el seu amo que no escatima garrotades, també contra ells.