En un anunci
televisiu es presenta la fal·làcia de dir que aquella promoció de cotxes només
va adreçada a persones que tenen sentit comú; i com a exemple de sentit comú se’ns
presenta un senyor que decideix no acabar-se un bistec de vedella, quan tot el
restaurant ja és en flames, i un altre que opta per no baixar de l’avió en ple
vol, per més pressa que tingui. L’enginy del publicista està en presentar
situacions absurdes, amb les quals coincidiria qualsevol com si fossin
il·lustratives d’un sentit comú especial, que tothom pot presumir de tenir-lo, que el faria mereixedor del vehicle
anunciat.
Però és
evident que el publicista, en lloc d’haver escollit una situació tan
quotidiana, però alhora tan inversemblant, com la del restaurant o la de
l’avió, podia haver optat per un altre exemple de sentit comú. A qui se li
acudiria continuar fent línies de TGV quan ja es veu que la majoria tenen una
rendibilitat mínima, i quan per a fer aquestes noves línies s’han d’escatimar
recursos per altres bandes, a pensionistes, a aturats, a usuaris de la sanitat,
a escolars.... I es podria posar com a exemple, gairebé tan lògic i elemental com
el del senyor que no s’acaba el bistec dins d’un restaurant en flames, el que
ha fet el govern francès, que davant la situació de crisi, sense ser tan greu
com a l’Estat espanyol, ha aturat el seu programa de construcció de noves vies
de TGV. Què podríem pensar del senyor que per menjar-se el bistec acabés
convertit en una brasa, o del viatger de l’avió que saltés en ple vol per no
poder esperar l’aterratge? Com a mínim dubtaríem de la seva integritat
psíquica.
I és que el
concepte de sentit comú en el Govern espanyol és del tot inexistent. Recordem,
per exemple, que Mariano Rajoy deia que calia jugar fort a Europa per
aconseguir fons per lluitar contra l’atur juvenil, la principal xacra de la
crisi actual; i va tornar de la cimera europea simulant una eufòria per haver
aconseguit per als propers anys 6.000 milions per a tota Europa, dels quals
1.900 podrien anar a l’Estat espanyol. Només aquest any 2013 el Govern espanyol
es gastarà 3.300 milions en continuar la construcció de més TGV, és a dir més
de la meitat de tot el pressupost europeu per a la lluita contra l’atur juvenil
dels propers anys. I és que la broma del TGV a l’Estat ha costat fins ara uns
45.000 milions, gairebé tant com rescatar la banca en fallida. L’única
explicació possible és que el sentit comú és quelcom desconegut en aquests
governs espanyols, a no ser que l’interès estigui en fer obres tan faraòniques
com inútils per tal d’engruixir els sobres Bàrcenas.