El sentit comú, aquest gran desconegut

En un anunci televisiu es presenta la fal·làcia de dir que aquella promoció de cotxes només va adreçada a persones que tenen sentit comú; i com a exemple de sentit comú se’ns presenta un senyor que decideix no acabar-se un bistec de vedella, quan tot el restaurant ja és en flames, i un altre que opta per no baixar de l’avió en ple vol, per més pressa que tingui. L’enginy del publicista està en presentar situacions absurdes, amb les quals coincidiria qualsevol com si fossin il·lustratives d’un sentit comú especial, que tothom pot presumir de tenir-lo, que el faria mereixedor del vehicle anunciat.

Però és evident que el publicista, en lloc d’haver escollit una situació tan quotidiana, però alhora tan inversemblant, com la del restaurant o la de l’avió, podia haver optat per un altre exemple de sentit comú. A qui se li acudiria continuar fent línies de TGV quan ja es veu que la majoria tenen una rendibilitat mínima, i quan per a fer aquestes noves línies s’han d’escatimar recursos per altres bandes, a pensionistes, a aturats, a usuaris de la sanitat, a escolars.... I es podria posar com a exemple, gairebé tan lògic i elemental com el del senyor que no s’acaba el bistec dins d’un restaurant en flames, el que ha fet el govern francès, que davant la situació de crisi, sense ser tan greu com a l’Estat espanyol, ha aturat el seu programa de construcció de noves vies de TGV. Què podríem pensar del senyor que per menjar-se el bistec acabés convertit en una brasa, o del viatger de l’avió que saltés en ple vol per no poder esperar l’aterratge? Com a mínim dubtaríem de la seva integritat psíquica.

I és que el concepte de sentit comú en el Govern espanyol és del tot inexistent. Recordem, per exemple, que Mariano Rajoy deia que calia jugar fort a Europa per aconseguir fons per lluitar contra l’atur juvenil, la principal xacra de la crisi actual; i va tornar de la cimera europea simulant una eufòria per haver aconseguit per als propers anys 6.000 milions per a tota Europa, dels quals 1.900 podrien anar a l’Estat espanyol. Només aquest any 2013 el Govern espanyol es gastarà 3.300 milions en continuar la construcció de més TGV, és a dir més de la meitat de tot el pressupost europeu per a la lluita contra l’atur juvenil dels propers anys. I és que la broma del TGV a l’Estat ha costat fins ara uns 45.000 milions, gairebé tant com rescatar la banca en fallida. L’única explicació possible és que el sentit comú és quelcom desconegut en aquests governs espanyols, a no ser que l’interès estigui en fer obres tan faraòniques com inútils per tal d’engruixir els sobres Bàrcenas.