Els resultats electorals sempre ofereixen un mar d’interpretacions per a tots els gustos. I en aquest cas en què es posaven a prova dues situacions tan diferents com la basca i la gallega, encara més. Com s’acostuma a fer, com a prèvia, valorar l’increment de l’abstenció: Algú potser dirà que molta gent ha desistit d’anar a votar perquè els resultats eren massa previsibles. Jo més aviat m’inclinaria per creure que no hi havia massa entusiasme, ni per a modificar les polítiques socials ni per emprendre canvis substancials des del punt de vista nacional.
En línies generals podem dir que el PSOE no només confirma la seva tendència a la baixa, sinó que no és vist tampoc com una alternativa a les polítiques conservadores. Tot un auguri del que pot passar aquí el 25 de novembre. Al PP gallec li ha sortit bé l’aposta per una campanya molt personal del candidat, desmarcada de la política estatal de Rajoy, però ara també li costarà més de rendibilitzar-ho com un aval a les polítiques del Govern espanyol. D’altra banda, tampoc resultaria massa creïble perquè el que el Partit Popular ha guanyat a Galícia ho ha perdut al País Basc. També al PNB li ha sortit relativament bé l’estratègia de no treure en campanya el seu projecte nacional, que hauria donat més joc i envalentit encara més Bildu i, sobretot, hauria pogut despertar el vot espanyolista que, a diferència de Catalunya, no sembla excessivament alarmat per la nova i àmplia majoria sobiranista del Parlament basc. Un Parlament que, teòricament, tindria les mans lliures per a emprendre el camí que volgués per a exercir el dret a decidir, però tot sembla indicar que el PNB no està excessivament interessat per aquesta via, a no ser que s’hi vegi arrossegat per la dinàmica catalana.
Tothom ha subratllat, en aquestes eleccions la forta irrupció de l’esquerra nacionalista, tant al País Basc com a Galícia. Però, ben mirat, al País Basc no ha passat res més que un retorn a la normalitat democràtica, cosa que preocupa i considera un error l’extrema dreta espanyola: resultats similars ja s’havien donat en els anteriors comicis generals i municipals, i si miréssim més enrere tampoc serien tan diferents del que havien obtingut la suma de les diferents formacions que aquesta vegada es presentaven sota la coalició de EH-Bildu. Un cas especial és el de la irrupció a Galícia de la nova formació d’esquerres i nacionalista Anova-IU, precisament perquè sorgeix d’una escissió del BNG; per això mereix un comentari a part.
