Nova sentència del TSJ valencià torna a avalar la unitat de la llengua. Al País Valencià ja han perdut el compte de les vegades que els tribunals han dictaminat a favor de la unitat de la llengua catalana. Però això no és cap motiu perquè el Partit Popular, en la seva obsessió per liquidar la llengua catalana, també la dels valencians, faci veure que no sap res de les sentències o que, obertament, ells no tenen per què complir-les. Avesats a utilitzar l’Administració de la Justícia a favor seu, per un cop que els jutges els portin la contrària (per corruptes que siguin, encara els deu quedar un mínim de decència com per no dictaminar ximpleries), no els ve d’aquí menystenir-los.
Però, està clar. Quan des de la perspectiva catalana algú s’escandalitza que el Partit Popular sigui dels qui menys respecten, acaten o compleixen les sentències judicials, la resposta sol ser “i vosaltres tampoc”. I es refereixen al fet que, des de Catalunya, sovint tampoc acceptem sentències dictades expressament per a perjudicar la llengua catalana i per evitar que es mantingui un sistema educatiu que està donant massa bons resultats. I tenen la seva part de raó: podem alegrar-nos quan hi ha una sentència favorable i en reclamem el seu acatament, però tot seguit en rebutgem una altra que ens va en contra i ens neguem a acceptar-la. Una primera conclusió l’haurien de treure els mateixos jutges, perfectament conscients que són utilitzats políticament i que, normalment, mentre no se’ls demani l’impossible o ximpleries que ofenen la intel·ligència, ells s’hi presten dòcilment. Un cop acceptada la corrupció de dictaminar en funció de la ideologia, l’acceptació i l’acatament de les sentències lògicament també ha d’estar en funció de la ideologia política. És la perversió del sistema; del seu sistema.
Hi ha, però, aquest detall que no és menor. Quan nosaltres rebutgem les sentències que atempten contra la nostra llengua i contra la nostra identitat com a país, ho fem perquè considerem injusta la sentència, prevaricadorament parcial en favor d’una determinada ideologia, però sobretot dictada des d’una Administració de Justícia que no és la nostra, que és la dels nostres enemics. En canvi ells, els del Partit Popular, que ens avantatgen en desacatament de sentències, ho fan en relació a una Administració de Justícia que ells sí que reconeixen com a seva.