Pàgines

diumenge, 5 d’abril del 2009

Contra la Llei de Consultes Populars

Cada vegada que exposo el tema de la nova Llei de Consultes Populars, quan el meu interlocutor, que de bona fe creia que la nova Llei ens obria alguna porta a no sé què, ja no sap què més respondre em sol acabar qüestionant: “Però, aquest projecte de Llei no venia avalat per gent com el López Tena i l’Hèctor Bofill, a través del Centre d’Estudis Sobiranistes?”. Certament és així; i aleshores sóc jo qui no sap massa què respondre. No sé si el projecte de Llei ha sortit tal com ells l’havien pensat, però en el seu moment ja vaig explicar personalment la meva visió discrepant a l’Hèctor Bofill. No dubto, per suposat, ni de la bona intenció dels experts ni dels dirigents d’Esquerra, però em sembla que Josep Lluís Carod Rovira m’acaba de donar la resposta.

Josep Lluís Carod Rovira explica exultant en el seu bloc, tal com hem sentit aquests dies per boca de molts altres dirigents d’Esquerra, les bondats del projecte de llei de consultes populars. Una eufòria que contrasta amb el silenci mantingut pels altres socis de Govern, que en el millor dels casos han subratllar que la llei regularà el que fins ara ja es podia fer a nivell local i que obre la possibilitat de fer consultes generals sobre temes de competència del Govern de la Generalitat; i la sobirania, constitucionalment, no és una competència transferida ni transferible. El mateix Vicepresident de la Generalitat posa alguns exemples del que es podrà consultar “des del traçat d'una carretera o la ubicació d'un parc eòlic fins a quin model de finançament necessitem”. Sobre el model de finançament, em sembla una patinada per part seva perquè jo diria que aquest tema està expressament exclòs del projecte de Llei.

En qualsevol cas, tothom deixa per al final, com un aspecte menor, el fet que qualsevol consulta haurà de tenir sempre l’autorització del Govern espanyol. I ja es veu que és previsible que el Govern espanyol autoritzi un referèndum sobre el traçat del tren transversal (Lleida-Girona), posem per cas, però que en denegui un altre sobre el Concert econòmic o sobre el Dret a Decidir. I el que explica l’entusiasme amb què ens presenten els dirigents d’Esquerra aquest projecte de Llei és l’optimisme o la ingenuïtat que manifesta el mateix Carod Rovira quan afirma: “Confio en què si arriba el cas, el govern espanyol no rebutjarà donar la paraula a la gent, perquè seria tant com posar en dubte la qualitat democràtica de l'estat espanyol”. És basant-se en aquesta ingenuïtat o candidesa que donen per bo el projecte de Llei, com si no tinguéssim l’experiència del País Basc, o com si no sabéssim quina és la qualitat democràtica de l’Estat espanyol.

Al País Basc, el Govern espanyol va barrar el pas a la voluntat majoritària del Parlament de Vitòria, sense més excusa que la de no ajustar-se a les Lleis espanyoles. En el nostre cas, ho podran fer argumentant a més que hem estat nosaltres mateixos, tot solets, els qui hem limitat per llei la nostra capacitat de convocar consultes populars.