Des de l’oposició és d’allò més fàcil: el Govern no pren les suficients mesures per lluitar contra l’atur, i els seus pressupostos no són els que el país necessita per a frenar la pèrdua de llocs de treball. I tenen tota la raó; llàstima que sigui exactament el mateix discurs que feia CiU al tripartit i el PP al PSOE, i el que faran aviat el socialistes als populars.
Les noves dades de l’atur serien alarmants si no fos perquè eren d’allò més previsibles. Tots els governs, arreu d’Europa, a Espanya i a Catalunya, constantment estan prenent mesures que saben que fomenten la destrucció de llocs de treball i que en dificulten la creació de nous. Avui per avui, les polítiques recomanades o imposades per les institucions europees van en direcció oposada a la creació d’ocupació; l’objectiu de les polítiques econòmiques dels governs, diuen, han de ser unes altres. La prioritat és garantir l’estabilitat del sistema financer, entrampat amb el deute sobirà, i recuperar la confiança dels mercats. Una confiança que no té res a veure amb el fet que hi hagi més o menys desocupats, sempre que els governs no tinguin la malpensada d’atendre les necessitats socials que se’n deriven, sinó amb la solidesa dels bancs que necessiten ingents quantitats de diners per a recapitalitzar-se i amb l’excés de despesa social dels Estats.
Naturalment, doncs, que el Govern de CiU no pren les mesures necessàries per a lluitar contra l’atur, com tampoc les va prendre el tripartit, ni les ha pres fins ara el PSOE, ni les prendrà tampoc el PP a partir del del 20 de novembre. És que no les poden prendre, si no volen desafiar les directrius dels qui mouen els fils de l’economia. És més, les noves directives europees sobre la capitalització dels bancs van orientades a garantir l’estabilitat del sistema financer, però a costa de la limitació del crèdit a les empreses i a les famílies; és a dir, limitar el consum i la inversió que necessiten les empreses per a sobreviure. Conclusió: més atur. No pas per la manca de mesures de cap Govern, sinó per les mesures que es van prenent i que apunten a aquesta direcció.
Les noves dades de l’atur serien alarmants si no fos perquè eren d’allò més previsibles. Tots els governs, arreu d’Europa, a Espanya i a Catalunya, constantment estan prenent mesures que saben que fomenten la destrucció de llocs de treball i que en dificulten la creació de nous. Avui per avui, les polítiques recomanades o imposades per les institucions europees van en direcció oposada a la creació d’ocupació; l’objectiu de les polítiques econòmiques dels governs, diuen, han de ser unes altres. La prioritat és garantir l’estabilitat del sistema financer, entrampat amb el deute sobirà, i recuperar la confiança dels mercats. Una confiança que no té res a veure amb el fet que hi hagi més o menys desocupats, sempre que els governs no tinguin la malpensada d’atendre les necessitats socials que se’n deriven, sinó amb la solidesa dels bancs que necessiten ingents quantitats de diners per a recapitalitzar-se i amb l’excés de despesa social dels Estats.
Naturalment, doncs, que el Govern de CiU no pren les mesures necessàries per a lluitar contra l’atur, com tampoc les va prendre el tripartit, ni les ha pres fins ara el PSOE, ni les prendrà tampoc el PP a partir del del 20 de novembre. És que no les poden prendre, si no volen desafiar les directrius dels qui mouen els fils de l’economia. És més, les noves directives europees sobre la capitalització dels bancs van orientades a garantir l’estabilitat del sistema financer, però a costa de la limitació del crèdit a les empreses i a les famílies; és a dir, limitar el consum i la inversió que necessiten les empreses per a sobreviure. Conclusió: més atur. No pas per la manca de mesures de cap Govern, sinó per les mesures que es van prenent i que apunten a aquesta direcció.
