No sé d’on ha sortit, però no m’estranya que algú hagi pensat en fer una campanya de boicot contra l’emissora privada de televisió pel seu suport al “Manifiesto” que vol eliminar les llengües catalana, basca i gallega. Aquesta cadena ha pres, i no ve pas d’ara, una posició política de partit i per tant pot ser el blanc de les pugnes polítiques o com a mínim pot rebre la resposta dels qui se senten agredits per la seva actitud. Una altra cosa és veure si té massa sentit endegar una campanya de boicot cap a l’emissora.
Bàsicament perquè no crec que haguem d’estar sempre a la defensiva, en el sentit de caure en les seves provocacions. Davant d’un “Manifiesto” de clares connotacions franquistes, que traspua odi envers la diversitat lingüística i cultural de l’Estat, crec que és molt més eficaç exigir al nostre govern que compleixi amb el seu deure: Que faci complir la llei de política lingüística (tant a l’ensenyament com en altres àmbits) que ara per ara incompleix, i que legisli per tal de blindar i consolidar el model lingüístic que pren el català com a element bàsic de cohesió nacional. Els signants del “Manifiesto” són gent d’una honorabilitat i honestedat personal més que dubtosa, ja que de cap de les maneres acceptarien el mateix “Manifiesto” en una altra situació en què el castellà no fos la llengua majoritària i del poder.
Però hi ha un altre tema a considerar: la consciència nacional de la majoria del país és molt més feble que la que tenen ells. Dit d’una altra manera, el nacionalisme dels catalans, dels bascos o dels gallecs (inclosos els republicans, els abertzales o els del Bloque) està molt menys consolidat i és molt menys conseqüent que el nacionalisme espanyol. Aquí, una campanya de boicot tindria molt poca incidència, d’una banda perquè la gent ja segueix un o altre canal en funció de les seves preferències (ideològiques incloses), i per tant la seva quota de mercat a Catalunya ja té un percentatge elevat de gent que mai farien el boicot, i de l’altre perquè el sentit pràctic de molts catalans, també de catalans nacionalistes, fa que no filem tan prim a l’hora d’escollir un producte. I molt menys si el boicot es vol estendre, com apunten els seus promotors, a les empreses anunciants de l’emissora, entre altres coses perquè les empreses no tenen manies a l’hora d’anunciar-se tant a TV3 com a Telecinco o a la COPE, si creuen que això els ha de donar beneficis. En canvi, el boicot sí que pot funcionar a l’inrevés: ho vam veure en el tema del cava. Ells sí que no tenen cap mania a l’hora de carregar-se algú o alguna empresa pel fet de ser catalana (encara que ideològicament probablment els seus dirigents tinguin prou assumit el nacionalisme espanyol), i si no que ho preguntin a Gas Natural o a La Caixa.
Bàsicament perquè no crec que haguem d’estar sempre a la defensiva, en el sentit de caure en les seves provocacions. Davant d’un “Manifiesto” de clares connotacions franquistes, que traspua odi envers la diversitat lingüística i cultural de l’Estat, crec que és molt més eficaç exigir al nostre govern que compleixi amb el seu deure: Que faci complir la llei de política lingüística (tant a l’ensenyament com en altres àmbits) que ara per ara incompleix, i que legisli per tal de blindar i consolidar el model lingüístic que pren el català com a element bàsic de cohesió nacional. Els signants del “Manifiesto” són gent d’una honorabilitat i honestedat personal més que dubtosa, ja que de cap de les maneres acceptarien el mateix “Manifiesto” en una altra situació en què el castellà no fos la llengua majoritària i del poder.
Però hi ha un altre tema a considerar: la consciència nacional de la majoria del país és molt més feble que la que tenen ells. Dit d’una altra manera, el nacionalisme dels catalans, dels bascos o dels gallecs (inclosos els republicans, els abertzales o els del Bloque) està molt menys consolidat i és molt menys conseqüent que el nacionalisme espanyol. Aquí, una campanya de boicot tindria molt poca incidència, d’una banda perquè la gent ja segueix un o altre canal en funció de les seves preferències (ideològiques incloses), i per tant la seva quota de mercat a Catalunya ja té un percentatge elevat de gent que mai farien el boicot, i de l’altre perquè el sentit pràctic de molts catalans, també de catalans nacionalistes, fa que no filem tan prim a l’hora d’escollir un producte. I molt menys si el boicot es vol estendre, com apunten els seus promotors, a les empreses anunciants de l’emissora, entre altres coses perquè les empreses no tenen manies a l’hora d’anunciar-se tant a TV3 com a Telecinco o a la COPE, si creuen que això els ha de donar beneficis. En canvi, el boicot sí que pot funcionar a l’inrevés: ho vam veure en el tema del cava. Ells sí que no tenen cap mania a l’hora de carregar-se algú o alguna empresa pel fet de ser catalana (encara que ideològicament probablment els seus dirigents tinguin prou assumit el nacionalisme espanyol), i si no que ho preguntin a Gas Natural o a La Caixa.