Pàgines

dissabte, 21 de maig de 2011

Ni tan sols una revolta?

Ho deia amb aquest mateix titular ara fa quatre mesos. Com és possible que no hi hagi una revolta? Com és possible que la població es quedi resignada davant de tanta injustícia, de tanta corrupció i de tan desvergonyiment? Com és possible que els autors i responsables de la crisi, en lloc de ser portats davant de la Justícia, de respondre amb els seus béns pels danys ocasionats, de ser expulsats dels seus càrrecs al capdavant de la banca i de les empreses especuladores o dels seus càrrecs institucionals, no solament continuïn en els seus llocs de privilegi sinó que dirigeixen l’estratègia per fer-ne pagar el cost i les conseqüències a la classe treballadora, assegurant-se ells continuar amb primes i sou milionaris, i a més legislant brutalment contra l’estat del benestar i en benefici propi? Com és possible que les polítiques de dretes del PP, de CiU o del PSOE, amb diferències inapreciables, vagin orientades només a protegir els interessos dels més poderosos, i, pitjor encara, com és possible que els sindicats i els partits que s’autoqualifiquen d’esquerres els facin el joc, pretenent presentar-se com la cara amable o menys agressiva d’aquestes polítiques, amb la qual cosa les acaben validant?

Certament, la gent ha tardat a reaccionar. Ja sabem que la nostra situació no té gaire res a veure amb la dels països del nord de l’Àfrica, però potser ens han donat una lliçó. A tot arreu hi ha delinqüents i desaprensius que ostenten càrrecs polítics o a la judicatura, conxorxats per fer-se un país a la seva mida, disposats a atacar amb armes de foc o amb lleis i decrets que condemnen molta gent a la misèria, però si el poble vol pot enderrocar aquesta mena de dictadors. El poble s’ha posat en marxa; i quan un desaprensiu com l’Hereu diu que entén les protestes però que cal canalitzar-les cap a polítiques de progrés, referint-se cínicament a ell mateix, l’únic que se li pot dir és que no ha entès res. Les protestes van contra les retallades dels Governs socialista i convergent, contra polítics apoltronats com ell, contra un sistema corrupte que pretén perpetuar-se en benefici d’uns pocs i en perjudici de la majoria. No sé on anirà a parar tot plegat, però la indignació de la gent està més que justificada.

Hores d’ara, des dels despatxos ja hi deu haver qui intenta reclutar allò que en diuen “grups descontrolats” per tal d’infiltrar-los en les protestes i provocar actes de vandalisme o de violència, que permetin justificar la violència institucional i desacreditar tot el moviment. O, si més no, donaran les instruccions precises perquè els mitjans de comunicació comencin a menystenir les accions de protesta i ens les presentin com a accions minoritàries i fora de lloc. S’hi estan jugant massa com per permetre que el poder parli, s’expressi i no es resigni a tanta desmesura.