Pàgines

dimecres, 1 d’agost del 2012

De què serveix plantar-los una tarda d’estiu

La Generalitat no pot pagar el concert amb les entitats del tercer sector, de manera que molts dels seus treballadors no cobraran la nòmina d’aquest mes. Una amenaça semblant és la que de moment s’ha ajornat fins al mes de que ve en el sector hospitalari. Les raons són de sobres conegudes: no hi ha diners a la caixa. I si no hi ha diners a la caixa no és pas perquè el país no generi prou recursos com per a poder fer front a temes tan essencials com aquests.

El problema, més enllà de la crisi general que obliga tothom a filar més prim en la despesa, és que els diners que genera el país són usurpats impunement per un Estat depredador que ens odia i que només ens vol per a aprofitar-se’n. I no solament això, ja que aquest mateix Estat, un cop consolidat l’espoli, incompleix les seves pròpies lleis com és l’Estatut, i es nega a pagar el que ens correspon de les escorrialles que ens deixa. Tan sols que l’Estat pagués el que deu a Catalunya, en base a les seves lleis que ens espolien, sense comptar encara amb cap increment d’un tracte fiscal just, totes aquestes retallades i restriccions ja no hi serien. El Partit Popular a Catalunya, amb la inefable Alícia Camacho al capdavant, té com a objectiu pressionar els seus companys de Madrid que ofeguin el país tant com els sigui possible. L’actitud de l’Alícia sovint és molt més dura i agressiva que la del mateix Govern espanyol en contra dels interessos dels catalans. També l’aparell dels socialistes catalans, amb els Navarro i els Collboni, col·laboren en convèncer els seus companys de partit perquè es neguin a fer cap concessió a Catalunya.

La situació no és nova, els números canten de forma irrefutable, i el Govern de la Generalitat no es cansa de repetir-ho. Però, a l’hora de la veritat tornem a anar a pidolar a Madrid, per veure si ens poden donar una petita part dels nostres diners que ells ens han usurpat, encara que sigui a interès moderat. És la situació perfecta per als espanyols: una Catalunya escanyada, amb enemics de Catalunya infiltrats al Parlament, és sempre una Catalunya molt més fàcil de sotmetre. I més, si tenim un Govern que no és capaç d’anar una mica més enllà de les paraules i de deixar plantat el Ministre una tarda d’estiu.