Encara que alguns se n’escandalitzin, és evident que les perspectives d’avançar cap a l’exercici del dret a decidir passen ineludiblement, en algun moment o altre, per fer el salt a la legalitat vigent. Les proclames i justificacions que donen sovint no només els constitucionalistes, que d’aquests no en podíem esperar altra cosa, sinó teòrics sobiranistes per a defensar la legalitat de la consulta d’Arenys o de les que es puguin fer el dia 13 de desembre, són del tot contraproduents. D’alguna manera representa acceptar el marc legal espanyol que, si bé ens ha permès trobar-hi una escletxa per a fer aquesta mena de consultes no vinculants, no en permetrà gaires més.
Aquest ha estat un dels errors d’Esquerra al Govern, on potser enlluernat per les possibilitats que ofereix disposar d’espais de poder ha contribuït a reforçar la idea de la legalitat vigent com a marc d’actuació. Al meu entendre, l’error no ha estat tant el pacte amb els socialistes amb alguns avenços que, només faltaria, s’han pogut fer des del Govern, com el fet de consolidar la idea fins i tot des de l’òptica teòricament independentista que sempre ens hem de moure dins dels paràmetres que ens marca la Llei espanyola. Així s’arriben a dir tantes bajanades com les d’afirmar que si no podíem obtenir un bon finançament demanaríem el Concert econòmic, o que si el Constitucional ens és advers demanarem reformar la Constitució; o més greu encara, plantejar lleis com la de les Consultes Populars en base a l’acceptació de la supremacia de la Constitució i per tant del necessari consentiment del Govern espanyol. Ho hem de dir molt clar: en algun moment o altre, i molts creiem que ja ha arribat el moment, haurem de fer el salt a la legalitat, haurem de transgredir-la.
El valor de la Consulta d’Arenys o de les que es puguin fer més endavant està precisament en el fet de ser una acció ciutadana i nacional al marge de la legalitat espanyola. El fet que la Justícia espanyola admeti que aquestes consultes no són il·legals no és cap punt a favor de les consultes, ben al contrari, perquè vénen a ser la constatació que fins aquí hem pogut arribar perquè no hi havia cap llei que ho impedís, però que no podrem anar més enllà tan bon punt hi hagi una llei que ho impedeixi. I aquests lleis hi són, naturalment. És més, les consultes previstes pel 13 de desembre es podran fer perquè encara no estarà aprovada la Llei de Consultes que s’està tramitant al Parlament; però, un cop aprovada aquesta llei, si es compleixen les amenaces del Conseller Ausàs, ja no caldrà recórrer a la Falange ni a l’Advocacia de l’Estat per intentar impedir-les, serà la mateixa legislació catalana la que ho impedirà. ¿Podrem reivindicar també fer el salt a aquesta Llei del Parlament de Catalunya?
Aquest ha estat un dels errors d’Esquerra al Govern, on potser enlluernat per les possibilitats que ofereix disposar d’espais de poder ha contribuït a reforçar la idea de la legalitat vigent com a marc d’actuació. Al meu entendre, l’error no ha estat tant el pacte amb els socialistes amb alguns avenços que, només faltaria, s’han pogut fer des del Govern, com el fet de consolidar la idea fins i tot des de l’òptica teòricament independentista que sempre ens hem de moure dins dels paràmetres que ens marca la Llei espanyola. Així s’arriben a dir tantes bajanades com les d’afirmar que si no podíem obtenir un bon finançament demanaríem el Concert econòmic, o que si el Constitucional ens és advers demanarem reformar la Constitució; o més greu encara, plantejar lleis com la de les Consultes Populars en base a l’acceptació de la supremacia de la Constitució i per tant del necessari consentiment del Govern espanyol. Ho hem de dir molt clar: en algun moment o altre, i molts creiem que ja ha arribat el moment, haurem de fer el salt a la legalitat, haurem de transgredir-la.
El valor de la Consulta d’Arenys o de les que es puguin fer més endavant està precisament en el fet de ser una acció ciutadana i nacional al marge de la legalitat espanyola. El fet que la Justícia espanyola admeti que aquestes consultes no són il·legals no és cap punt a favor de les consultes, ben al contrari, perquè vénen a ser la constatació que fins aquí hem pogut arribar perquè no hi havia cap llei que ho impedís, però que no podrem anar més enllà tan bon punt hi hagi una llei que ho impedeixi. I aquests lleis hi són, naturalment. És més, les consultes previstes pel 13 de desembre es podran fer perquè encara no estarà aprovada la Llei de Consultes que s’està tramitant al Parlament; però, un cop aprovada aquesta llei, si es compleixen les amenaces del Conseller Ausàs, ja no caldrà recórrer a la Falange ni a l’Advocacia de l’Estat per intentar impedir-les, serà la mateixa legislació catalana la que ho impedirà. ¿Podrem reivindicar també fer el salt a aquesta Llei del Parlament de Catalunya?