Alguns
indicadors parlen d’un increment de la demanda de vins catalans a Catalunya,
que d’alguna manera es podria relacionar amb l’actual moviment sobiranista. En
tot cas, es tractaria d’increments molt reduïts, poc significatius econòmicament
parlant, i que no sé si pot compensar la davallada del consum d’aquest producte
que es pugui produir arreu de l’Estat, que no pas a l’exterior. I és que en
tema de boicots i de recolzaments patriòtics, em sembla que sempre hi hem
sortit perdent.
És cert que
els boicots, més o menys conscients, que ens poden venir d’Espanya, tampoc
tenen una significació especial i tots els entesos asseguren que en tot cas
tindria una durada molt limitada en el temps. Aquí, qualsevol proposta de
boicot a productes espanyols tindria una ràpida contestació en contra per part de
la majoria de les forces del catalanisme que sempre aposten per no emprendre
cap procés contra ningú, sinó a favor de Catalunya. En el millor dels casos, es
pot pensar en campanyes a favor del consum de productes propis, en positiu, i
sabent que el resultat sol ser força escàs. No solament perquè la majoria dels
ciutadans de Catalunya no consideren com a factor decisiu ni l’origen autòcton
del producte, ni la llengua del seu etiquetatge, ni el destí dels guanys
d’aquesta venda, en forma de llocs de treball, per exemple. Sinó, perquè es
podria dir que, a grans trets, a Catalunya hi ha els nacionalistes espanyols
que tenen molt clar que no volen consumir productes catalans i en fan una
qüestió de militància; hi ha sectors que no és que no siguin prou conscients
com per a recolzar els productes del país, sinó que pel sol fet de ser-ho ja
els rebutgen com una manera de reivindicar que ells no són nacionalistes
catalans; hi ha els qui no hi tindrien cap prejudici polític però que sí que
tenen interioritzada la idea d’inferioritat dels nostres productes, i que allà
on hi hagi un Rioja o un Ribera del Duero no hi pot competir un Penedès o un
Terra Alta; i encara queden els qui sentint-se ben catalans i catalanistes
volen fer gala de la seva objectivitat i tampoc fan cap esforç suplementari a
favor dels productes de casa.
I és que,
ben mirat, en aquest camp no estem encara ni en l’estadi de valorar i potenciar
els nostres productes, sinó d’impedir els menyspreus i les agressions. Així
s’entén una campanya empresa darrerament, i de forma força testimonial i
educada, per a protestar contra aquells bars i restaurants que a Catalunya no
tenen en les seves cartes vins del país. A fora, es podria pensar que no els
tenen en compte per desconeixement o per manca de promoció, aquí no es pot
atribuir sinó a una estricta militància política. Però, està clar, si algú, des
de Catalunya, es manifesta militantment anticatalà es considera la cosa més
normal del món, mentre que si un català pretén reivindicar els nostres
productes, i en definitiva la nostra economia, es pot trobar que el titllin de
radical catalanista que tot ho polititza.