Arreu on posen els peus, tenen clara quina és la seva prioritat. En alguns casos, ni tan sols esperen a prendre possessió del càrrec ni a tenir establert el nou govern. Per damunt de la crisi, de la necessitat d’ajustar pressupostos, de la precarietat dels serveis o de les possibles inversions que no es podran fer, el Partit Popular té clar que la seva prioritat és la llengua. Ni tan sols la defensa i el foment de la llengua espanyola, cosa que seria ben comprensible, sinó la persecució sense treva ni mirament contra la llengua catalana.
Al País Valencià, la política d’extermini de la llengua dels valencians ja està consolidada i està donant els seus fruits. Com a mínim a les grans ciutats s’està trencant definitivament la transmissió generacional, pas previ a l’extinció d’una llengua. No els importa el que digui la llei, el seu Estatut, que ells es passen pel forro i incompleixen amb absoluta impunitat, perquè saben que sempre tindran en aquesta seva croada la complicitat de la Justícia espanyola. Els resultats del seu sistema educatiu són escandalosos, pel que fa al coneixement i ús del valencià, i és justament això el que els anima a perseverar per aquest camí, alhora que exhorten a seguir-lo en les altres comunitats on governen. Amb la consigna donada, són els primers passos que ha donat el nou Govern balear, així com l’ajuntament de Palma, d’eliminar la direcció general de política lingüística i revocar els pocs avenços aconseguits amb l’anterior govern socialista. I també és la primera mesura que apuntava la nova presidenta de la Comunitat aragonesa: derogar la tímida llei de llengües, que no arribava ni al reconeixement d’oficialitat ni de l’aragonès ni del català, i encetar el secessionisme lingüístic que tants èxits els ha proporcionat al País Valencià.
A vegades, hi ha qui pretén fer-nos creure que a Catalunya hi ha persones del Partit Popular que són un xic diferents, que ells no anirien tant per l’eliminació del català com per evitar que sigui hegemònic a Catalunya. Fals; radicalment fals. Si la senyora Camacho no propugna directament la desaparició del català és perquè sap que, de moment, no té prou força per aconseguir-ho. Però participa de la mateixa estratègia general del Partit Popular. El seu odi contra la llengua i la cultura catalanes és del tot visceral, i per això formen part del mateix pla, amb l’única diferència que al País Valencià ja passen a una etapa més avançada. Però, compte, perquè el Govern de la Generalitat calla, còmplice també. I no té cap escrúpol a l’hora de pactar amb aquesta gentussa. I quan ha de fer algun pacte a Madrid, recolza el Govern de torn a cap preu, o mai al preu de salvar la llengua. Tenim mala peça al teler.
Al País Valencià, la política d’extermini de la llengua dels valencians ja està consolidada i està donant els seus fruits. Com a mínim a les grans ciutats s’està trencant definitivament la transmissió generacional, pas previ a l’extinció d’una llengua. No els importa el que digui la llei, el seu Estatut, que ells es passen pel forro i incompleixen amb absoluta impunitat, perquè saben que sempre tindran en aquesta seva croada la complicitat de la Justícia espanyola. Els resultats del seu sistema educatiu són escandalosos, pel que fa al coneixement i ús del valencià, i és justament això el que els anima a perseverar per aquest camí, alhora que exhorten a seguir-lo en les altres comunitats on governen. Amb la consigna donada, són els primers passos que ha donat el nou Govern balear, així com l’ajuntament de Palma, d’eliminar la direcció general de política lingüística i revocar els pocs avenços aconseguits amb l’anterior govern socialista. I també és la primera mesura que apuntava la nova presidenta de la Comunitat aragonesa: derogar la tímida llei de llengües, que no arribava ni al reconeixement d’oficialitat ni de l’aragonès ni del català, i encetar el secessionisme lingüístic que tants èxits els ha proporcionat al País Valencià.
A vegades, hi ha qui pretén fer-nos creure que a Catalunya hi ha persones del Partit Popular que són un xic diferents, que ells no anirien tant per l’eliminació del català com per evitar que sigui hegemònic a Catalunya. Fals; radicalment fals. Si la senyora Camacho no propugna directament la desaparició del català és perquè sap que, de moment, no té prou força per aconseguir-ho. Però participa de la mateixa estratègia general del Partit Popular. El seu odi contra la llengua i la cultura catalanes és del tot visceral, i per això formen part del mateix pla, amb l’única diferència que al País Valencià ja passen a una etapa més avançada. Però, compte, perquè el Govern de la Generalitat calla, còmplice també. I no té cap escrúpol a l’hora de pactar amb aquesta gentussa. I quan ha de fer algun pacte a Madrid, recolza el Govern de torn a cap preu, o mai al preu de salvar la llengua. Tenim mala peça al teler.