En qualsevol
circumstància, es considera una irresponsabilitat no haver previst les
conseqüències de qualsevol de les possibles alternatives de futur. Ningú
consideraria un bon gestor, ni empresarial ni d’una administració pública ni
d’una entitat, aquell que no hagués avaluat els riscos, els inconvenients i els
avantatges de qualsevol perspectiva real a curt o mitjà termini. Per això sembla insòlit que
al Parlament europeu hagin bloquejat la petició per fer un estudi sobre les
conseqüències de la secessió del territori d’un estat membre.
La proposta
no venia pas de cap diputat nacionalista, ni català ni escocès, sinó d’un
diputat laborista anglès, escocès això sí. No es tractava de fer cap estudi a
favor de la secessió, sinó simplement preveure’n les conseqüències, tenint en
compte que hi ha dos processos oberts, el català i l’escocès, que podrien
acabar fent realitat aquesta hipòtesi. L’estudi podria arribar a conclusions
ben diverses, favorables o desfavorables tant per al país que hauria provocat
la secessió com per a l’Estat actual que es veuria afectat o per al conjunt de la Unió europea. Les hipòtesis
sobre la negativa a fer aquesta previsió de futur sobre un escenari ben
plausible poden ser també diverses: és possible que es tracti de la política de
l’estruç, basada en la negació de la realitat, que es tracti d’evitar donar per
fet que s’arribarà a aquest extrem, com si no es fessin mil i un estudis de
caràcter econòmic i social sobre escenaris possibles de futur amb moltes menys
possibilitats d’esdevenir realitat, o simplement que es tracti d’evitar que el
resultat de l’estudi pugui animar a tirar endavant el procés secessionista, el català o l’escocès. És difícil de creure que els màxim responsables europeus no
hagin calibrat les conseqüències d’un procés de secessió a Europa; una altra
cosa és que es vulgui evitar fer-ho públicament.
En qualsevol
cas, és curiosa la situació perquè, com a mínim pel que fa a Catalunya, sovint
s’empren arguments radicalment oposats. Especialment el Partit Popular reitera
una i altra vegada la necessitat de deixar clar a la ciutadania quins són els
riscos de la secessió de Catalunya, donant per suposat que el resultat d’un
estudi seriós com el que es proposava al Parlament europeu donaria resultats
desalentadors per als partidaris de la independència. Sovint es diu que no es
podria fer una consulta sense que els catalans disposessin de la suficient
informació sobre les conseqüències de la seva opció. I aquesta pot ser la mare
dels ous.