El Govern
espanyol, per iniciativa pròpia, però també per encàrrec a vegades d’Europa i a
vegades de la Patronal ,
ha anat posant en marxa el que ells en diuen reformes estructurals. És una
completa fal·làcia de nomenclatura perquè els diferents canvis legislatius no
tenen res a veure amb el concepte de reforma, i menys encara amb el
d’estructural. Quan algú emprèn una reforma se suposa que és per a millorar,
però en aquest cas quan el Govern anuncia una reforma ja podem tenir per segur
que serà una altra agressió als drets dels ciutadans, dels treballadors o dels
pensionistes.
De fet, les
reformes del Govern espanyol, del Partit Popular, tenen bàsicament dos
objectius: d’una banda afavorir els interessos d’un sector molt concret i
minoritari de la societat, els empresaris i banquers, i de l’altra reduir els
costos de l’Estat també a base de perjudicar la majoria de la població
treballadora. En cap cas, el Govern no valora el resultat de les seves mal
anomenades reformes en funció de l’interès social obtingut, en forma de creació
de llocs de treball, de millora de condicions, d’ampliació de drets, etc.
perquè seria un resultat absolutament negatiu; sinó que ho valora en funció de
l’estalvi obtingut, dels beneficis que en podran obtenir les empreses i de
poder fer recaure el pes i el cost de la crisi entre la “majoria silenciosa”,
que deia la Soraya Santamaria. Totes les reformes del PP han servit per aprofundir encara més en la crisi, i per empitjorar la la realitat quotidiana de la immensa majoria de la població.
És el que
passa de nou amb la darrera reforma proposada de les pensions. No es tracta que
el Govern hagi pretès reformar el sistema de pensions per a fer-lo més just,
més equitatiu, amb més garanties per als pensionistes. La reforma no està feta
ni pensada des d’un Ministeri de Treball i Seguretat Social, sinó des d’un
Ministeri d’Economia. Simulant que es reforma el sistema de càlcul de les
pensions, el que es persegueix bàsicament és estalviar diners a les arques de
l’Estat, potenciar els sistemes privats de pensió i fer recaure el cost de la
crisi als més febles. Una estafa amb tots els ets i uts, vaja.