Pàgines

dimarts, 17 de setembre del 2013

No és una reforma, sinó una estafa.

El Govern espanyol, per iniciativa pròpia, però també per encàrrec a vegades d’Europa i a vegades de la Patronal, ha anat posant en marxa el que ells en diuen reformes estructurals. És una completa fal·làcia de nomenclatura perquè els diferents canvis legislatius no tenen res a veure amb el concepte de reforma, i menys encara amb el d’estructural. Quan algú emprèn una reforma se suposa que és per a millorar, però en aquest cas quan el Govern anuncia una reforma ja podem tenir per segur que serà una altra agressió als drets dels ciutadans, dels treballadors o dels pensionistes.

De fet, les reformes del Govern espanyol, del Partit Popular, tenen bàsicament dos objectius: d’una banda afavorir els interessos d’un sector molt concret i minoritari de la societat, els empresaris i banquers, i de l’altra reduir els costos de l’Estat també a base de perjudicar la majoria de la població treballadora. En cap cas, el Govern no valora el resultat de les seves mal anomenades reformes en funció de l’interès social obtingut, en forma de creació de llocs de treball, de millora de condicions, d’ampliació de drets, etc. perquè seria un resultat absolutament negatiu; sinó que ho valora en funció de l’estalvi obtingut, dels beneficis que en podran obtenir les empreses i de poder fer recaure el pes i el cost de la crisi entre la “majoria silenciosa”, que deia la Soraya Santamaria. Totes les reformes del PP han servit per aprofundir encara més en la crisi, i per empitjorar la la realitat quotidiana de la immensa majoria de la població.


És el que passa de nou amb la darrera reforma proposada de les pensions. No es tracta que el Govern hagi pretès reformar el sistema de pensions per a fer-lo més just, més equitatiu, amb més garanties per als pensionistes. La reforma no està feta ni pensada des d’un Ministeri de Treball i Seguretat Social, sinó des d’un Ministeri d’Economia. Simulant que es reforma el sistema de càlcul de les pensions, el que es persegueix bàsicament és estalviar diners a les arques de l’Estat, potenciar els sistemes privats de pensió i fer recaure el cost de la crisi als més febles. Una estafa amb tots els ets i uts, vaja.