En un estat
jacobí, la centralització administrativa es justifica teòricament com una
garantia d’igualtat, d’equitat i d’eficiència. Amb tot, suposo que a la Rioja o a Extremadura, posem
per cas, ja deuen entendre que les propostes centralitzadores del Govern
espanyol no tenen res a veure amb ells, perquè l’objectiu és clarament el de
combatre l’autogovern de Catalunya. Una altra cosa és que vegin de més o menys
bon grat que per a laminar el govern de la Generalitat ells hagin
d’acceptar renunciar també a determinades competències; algunes de les quals
potser no havien demanat mai, i en algun cas ja havien proposat de retornar-les
al Govern central.
Com a norma
general a la Unió
europea s’aplica el principi de subsidiaritat, és a dir el d’acostar el màxim
l’administració als ciutadans, per considerar que és més eficient. Però entenc
que sigui discutible que en determinats casos sigui millor delegar competències
fins i tot a les administracions locals, mentre que en d’altres sigui
imprescindible centralitzar segons quins serveis. Per tant, és possible que de
forma racional hom arribi a la conclusió que cal una major descentralització o
una major concentració de serveis i de competències en funció de la seva
eficàcia i interès per als ciutadans. Res de tot això no s’ha tingut en compte
amb la proposta del Govern del Partit Popular, ja que no es tracta d’una
proposta a favor de res sinó en contra de Catalunya. A base de mentides i de
falsejar les dades, cosa amb la qual la banda del Bárcenas hi té la mà trencada,
han volgut fer creure que les reformes proposades suposaran un estalvi per al
contribuent, quan és absolutament al contrari. Treure les competències de les
comunitats autònomes, és a dir de Catalunya, implicaria incrementar
l’estructura administrativa estatal, i en aquests moment el malbaratament de
recursos prové fonamentalment d’aquesta administració estatal. Per exemple,
comparant les dades proporcionalment, el cost del Síndic de Greuges és la meitat
del cost del defensor del Pueblo, i el cost del servei meteorològic de l’Estat
quadriplica el de Catalunya, i amb unes prestacions per als ciutadans molt
inferiors. Per tant, la proposta del Partit Popular tendeix a la ineficiència i
al malbaratament de recursos.
Però, és que
tot aquest raonament de l'eficiència que es podria aplicar en un estat jacobí, des de Catalunya
ens l’hem de contemplar des d’una perspectiva força diferent. Perquè no es
tracta de si determinat servei o competència es gestionarà millor o més
eficientment des d’una o altra administració; perquè les competències de
l’Estat espanyol s’exerceixen, per principi, contra Catalunya. El Consell
d’Estat que el PP voldria que assumís el paper del Consell de Garanties
estatutàries, per exemple, no és que pogués exercir més o menys bé aquestes
funcions, és que radicalment les exerciria en contra, i esdevindria, com ja ho
és ara o com ho és el TC, un organisme corrupte posat al servei del
nacionalisme espanyol, i per tant en contra de les escasses garanties
estatutàries. Les ambaixades espanyoles no solament no compleixen la funció de
representació dels interessos de Catalunya a l’exterior sinó que treballen per
boicotejar-los. En definitiva, per a Catalunya recentralitzar no vol dir només
cedir les competències a una administració superior, perdent capacitat d’autogovern,
sinó que vol dir passar de tenir unes mínimes estructures catalanes a tenir
unes estructures que malbarataran els nostres diners per a atacar-nos. No és
que siguem una nació sense estat, sinó que som una Nació amb un Estat que ens
és hostil.