Un Estat que ens és hostil

En un estat jacobí, la centralització administrativa es justifica teòricament com una garantia d’igualtat, d’equitat i d’eficiència. Amb tot, suposo que a la Rioja o a Extremadura, posem per cas, ja deuen entendre que les propostes centralitzadores del Govern espanyol no tenen res a veure amb ells, perquè l’objectiu és clarament el de combatre l’autogovern de Catalunya. Una altra cosa és que vegin de més o menys bon grat que per a laminar el govern de la Generalitat ells hagin d’acceptar renunciar també a determinades competències; algunes de les quals potser no havien demanat mai, i en algun cas ja havien proposat de retornar-les al Govern central.

Com a norma general a la Unió europea s’aplica el principi de subsidiaritat, és a dir el d’acostar el màxim l’administració als ciutadans, per considerar que és més eficient. Però entenc que sigui discutible que en determinats casos sigui millor delegar competències fins i tot a les administracions locals, mentre que en d’altres sigui imprescindible centralitzar segons quins serveis. Per tant, és possible que de forma racional hom arribi a la conclusió que cal una major descentralització o una major concentració de serveis i de competències en funció de la seva eficàcia i interès per als ciutadans. Res de tot això no s’ha tingut en compte amb la proposta del Govern del Partit Popular, ja que no es tracta d’una proposta a favor de res sinó en contra de Catalunya. A base de mentides i de falsejar les dades, cosa amb la qual la banda del Bárcenas hi té la mà trencada, han volgut fer creure que les reformes proposades suposaran un estalvi per al contribuent, quan és absolutament al contrari. Treure les competències de les comunitats autònomes, és a dir de Catalunya, implicaria incrementar l’estructura administrativa estatal, i en aquests moment el malbaratament de recursos prové fonamentalment d’aquesta administració estatal. Per exemple, comparant les dades proporcionalment, el cost del Síndic de Greuges és la meitat del cost del defensor del Pueblo, i el cost del servei meteorològic de l’Estat quadriplica el de Catalunya, i amb unes prestacions per als ciutadans molt inferiors. Per tant, la proposta del Partit Popular tendeix a la ineficiència i al malbaratament de recursos.

Però, és que tot aquest raonament de l'eficiència que es podria aplicar en un estat jacobí, des de Catalunya ens l’hem de contemplar des d’una perspectiva força diferent. Perquè no es tracta de si determinat servei o competència es gestionarà millor o més eficientment des d’una o altra administració; perquè les competències de l’Estat espanyol s’exerceixen, per principi, contra Catalunya. El Consell d’Estat que el PP voldria que assumís el paper del Consell de Garanties estatutàries, per exemple, no és que pogués exercir més o menys bé aquestes funcions, és que radicalment les exerciria en contra, i esdevindria, com ja ho és ara o com ho és el TC, un organisme corrupte posat al servei del nacionalisme espanyol, i per tant en contra de les escasses garanties estatutàries. Les ambaixades espanyoles no solament no compleixen la funció de representació dels interessos de Catalunya a l’exterior sinó que treballen per boicotejar-los. En definitiva, per a Catalunya recentralitzar no vol dir només cedir les competències a una administració superior, perdent capacitat d’autogovern, sinó que vol dir passar de tenir unes mínimes estructures catalanes a tenir unes estructures que malbarataran els nostres diners per a atacar-nos. No és que siguem una nació sense estat, sinó que som una Nació amb un Estat que ens és hostil.