El nou Ministre espanyol d’Economia s’ha estrenat dient que tornarem a entrar en un període de recessió, que el 2012 també serà un mal any per a l’ocupació, i en conseqüència que ens haurem d’estrènyer el cinturó encara més. Tot i haver anunciat reiteradament que amb l’arribada dels populars els problemes econòmics es resoldrien, tot sembla indicar que en principi anirem de mal en pitjor. Està clar que ells tindran un any de coll per anar carregant les culpes en el seu antecessor; més o menys com ha vingut fent l’Artur Mas fins ara.
I passat aquest any de gràcia, què? Doncs, no gran cosa. Creuar els dits i confiar que la situació internacional i especialment l’europea canviï. Si Europa sortís de la crisi, com seria que nosaltres no ens n’aprofitéssim, encara que fos de rebot! I mentrestant, què? Doncs, no gran cosa. S’aniran seguint les pautes de govern que marquen els grans poders econòmics, que en cap cas no tenen ni en la primera ni en la segona fila de prioritats el tema de l’atur. Es farà una nova reforma del mercat laboral que, com l’anterior, tindrà l’objectiu de fer més barat l’acomiadament, més flexible, més temporal i més inestable l’ocupació. Si després de l’anterior reforma, i com a conseqüència de la reforma, l’atur va incrementar-se de forma escandalosa, ara és possible que no s’incrementi tant perquè sembla que ja hem tocat fons, però segur que tampoc es reduirà, perquè no serà pas aquest el seu objectiu. Es faran les reformes legislatives que calgui en funció dels interessos de les grans empreses; s’acabarà d’eliminar la petita i mitjana banca, en benefici dels grups financers més importants; fins i tot són capaços de crear amb els diners dels ciutadans, els que retallaran de funcionaris, pensionistes i serveis essencials, un banc que es faci càrrec dels anomenats actius tòxics; s’alleugeriran les càrregues impositives de les empreses i de les grans fortunes, i es repartirà el cost de tot plegat entre el conjunt dels ciutadans. De mesures reals per a impulsar la creació de llocs de treball, i menys de llocs de treball dignes, res de res.
El resultat serà que les grans empreses i grups financers incrementaran els beneficis, i que els números globals de l’economia, ben maquillats, pot semblar que millorin una mica. Però l’atur es mantindrà a cotes altíssimes, la capacitat adquisitiva dels treballadors serà mínima, s’acabarà de desballestar el que quedava de l’estat del benestar, i haurem reculat trenta, quaranta o cinquanta anys, pel que fa a drets laborals i socials. I mentrestant, el Govern creuarà els dits per si estigués de sort que abans d’acabar l’actual legislatura a Europa bufessin nous aires.