Hi ha un comentari que se sent sovint en converses de cafè, però
sobretot en les tertúlies radiofòniques i televisives: Sembla que a Catalunya,
ara mateix, no hi hagi cap tema més per a parlar que el de la consulta i el
procés sobiranista. I és evident que hi ha molts temes per a parlar i per a
debatre, des del futbol a la crisi econòmica, del Saló del Manga als retards i
anomalies dels trens de rodalies, de les noves tecnologies al consum de
proximitat o la banca ètica. Està clar que Catalunya no s’ha convertit en un
país monotemàtic!
Però, és curiós que els qui sovint treuen aquesta qüestió, normalment
posant cara d’avorriment com si el tema els hagués generat un tedi
insuportable, acostumen a ser analistes o tertulians professionals que no es
cansen de repetir aquella idea del “fet històric” davant de qualsevol
eventualitat mínimament rellevant. I que al cap de ben poc ja ha quedat en
l’oblit, està clar. I. normalment, també acostumen a ser persones que no veuen
amb massa bons ulls tot el procés endegat a Catalunya; potser per això no volem
veure la realitat. Si al Zapatero se l’ha acusat de miopia per no haver sabut
veure a temps l’inici de la crisi econòmica, al govern del PP i a molts
d’aquests suposats “entesos” en política els hauríem de qualificat de cecs
absoluts per no haver-se adonat del que s’estava generant a Catalunya, i
sobretot de la dimensió i les conseqüència que tot plegat podia arribar a
tenir, tant per a Catalunya com per a Espanya.
Si finalment Catalunya assoleix la independència, haurà aconseguit una
fita històrica de rellevància transcendental, equiparable en sentit invers i pacífic al
desenllaç d’aquell 1714. La història del nostre país tindria uns moments clau
en l’època medieval, en el període de formació, uns altres durant l’esplendor
de la corona catalanoaragonesa, uns altres que marquen la subjugació del país a
l’imperi espanyol, i finalment aquest que suposaria la recuperació de les
nostres llibertats. Una lectura que també hauria de fer Espanya, ja que aquest
seria un moment històric de la seva desfeta. No és estrany que acapari
l’atenció de totes les converses: la crisi passarà i esdevindrà un episodi menor de la nostra història, mentre que la INDEPENDÈNCIA s'escriurà en majúscules.