Pàgines

diumenge, 4 de gener de 2009

Jugar amb la crisi dels altres

Ja se sap que sempre hi ha carronyers que van a treure profit de les situacions difícils dels altres. Socialment, podria estar mal vist si no fos perquè acostumen a guardar unes certes formes, perquè el marc legal els empara i sobretot perquè ho acaben justificant amb la lògica del mercat i de la seva llei d’oferta i demanda. Són temps de crisi, hi ha persones que es troben en situacions compromeses, amb unes necessitats peremptòries, i per tant són presa fàcil per als carronyaires.

Abans que esclatés la crisi oficial, la dels bancs i de les immobiliàries, l’encariment desmesurat del preu de la vivenda i la facilitat amb què hom podia accedir a línies de crèdit va propiciar l’aparició d’una mena d’empreses que oferien aplegar tots els crèdit en un de sol i es presentaven com la solució per sortir del fangós mar hipotecari. Els seus clients solien ser famílies que s’havien excedit amb les hipoteques o que tenien problemes per a fer-hi front degut a l’encariment dels tipus d’interès. Aquestes empreses oferien unes condicions que sovint semblaven miraculoses, però que al final acabaven essent una trampa per tal d’embargar-los la vivenda, que ells es podien revendre a preus més alts per suposat. Això s’ha acabat, perquè ara no és cap solució per a una entitat de crèdit embargar una vivenda que després els costarà molt de recol·locar.

Però ara apareixen altres carronyaires. Els qui es troben sense feina en busquen desesperadament, a voltes prescindint del sou i de les condicions que els ofereixin, de manera que hi ha empreses que s’aprofiten de la situació per a crear llocs de treball escombraria, quan un temps enrere hauria estat un lloc de treball com qualsevol altre. Tant és així que aquestes feines s’ofereixen només a persones, sovint immigrades, que per la seva precària situació hauran d’acceptar el que calgui, al marge de la llei. En combinació amb aquests carronyaires hi ha la publicitat enganyosa de les Empreses de Treball Temporal que col·loquen de cara al carrer tot un seguit d’ofertes de treball que resulten ser falses, o reclams per a oferir allò que legalment no es podria oferir.

I ja no diguem dels anuncis que apareixen a la premsa, oferint un treball remunerat per fer des de casa mateix, però que donen només un número de telèfon d’alt cost per tal d’entretenir indefinidament el qui podria estar-hi interessat. I la feina és inexistent perquè el negoci consisteix en l’explotació de la línia telefònica. Son els nous carronyaires que s'profiten de la situació de crisi i de la manca de rigor de l'administració per a combatre-ho.