Pàgines

dijous, 4 de desembre de 2008

Prevaricar, un verb d’ús corrent

El diccionari defineix el verb prevaricar com “desviar-se del propi deure, mancar a l’obligació del càrrec que s’exerceix”. I a nivell jurídic es sol aplicar en els casos en què aquesta desviació del propi deure o negligència en el càrrec es fa deliberadament i amb plena consciència. El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià ha alertat que el Govern valencià, i en concret el seu Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, pot incórrer en un acte de “prevaricació” si no respecta la sentència del Tribunal Suprem en relació a l’homologació dels títols de Filologia Catalana com a equivalents als estudis de valencià.

La Generalitat Valenciana, en la seva especial croada contra la llengua dels valencians per tal d’anar imposant el castellà com a llengua única, ha incomplert reiteradament les sentències del Tribunal Superior de Justícia de València que avalaven les tesis de les universitats, de la filologia romànica en general i del món de l’ensenyament al País Valencià, sobre la unitat de la llengua, sentències ara avalades pel Tribunal Suprem. Hi ha més de catorze sentències en aquest sentit, en algunes de les quals ja s’adverteix al Govern Valencià de incomprensible reiteració en el tema, sabent que jurídicament no hi tenen res a fer.
També hi ha una sentència en aquest sentit del mateix Tribunal Constitucional, al qual ara vol recórrer la Generalitat Valenciana, potser no tant per a guanyar el plet, tot i que sempre els pot quedar l’esperança que en determinades circumstàncies polítiques hi pugui haver algun tribunal que algun dia es doni la raó., com per allargar indefinidament el tema i poder anat incomplint així les sentències dels Tribunals.

En aquesta reiterada prevaricació del Govern Valencià, els populars juguen amb un avantatge: Saben que ells no són pas els únics en utilitzar el verb prevaricar amb la mateixa facilitat amb què poden tancar un repetidor de televisió. Saben que els mateixos tribunals que no poden donar-los la raó, perquè aleshores la prevaricació s’hauria d’escriure en majúscules, tampoc faran res (no han fet res) per a executar les sentències, i han permès deliberadament el seu incompliment reiterat. Així, la prevaricació és doble.

Però això, al País Valencià, on no es persegueixen els grups terroristes d’extrema dreta per més accions violentes que portin a terme, on les agressions són tolerades si van encaminades en una direcció política, on la corrupció arriba a nivells insospitats pel seu volum i per la seva impunitat (caldrà esperar un canvi de Govern perquè es destapin judicialment els molts casos que estan a la llum del dia, però a les golfes dels jutjats), la prevaricació és moneda corrent.