Pàgines

dijous, 4 d’octubre del 2007

Drets socials, drets nacionals

En política, estem avesats a sentir, i sovint a formular, unes frases grandiloqüents que poden sonar més o menys bé, però que estan mancades de sentit, de realisme o de claredat. Per exemple, quan volem emfatitzar que la nostra posició és nacionalista i és d'esquerres, sentim i llegim frases com aquestes "Els drets socials són indestriables dels drets nacionals, i els drets nacionals són indestriables dels dret socials". Aquest és un error que ja fèiem quan érem a Nacionalistes d'Esquerra.

No em refereixo, està clar, a què sigui un error defensar alhora els drets nacionals i els drets socials, sinó que l'error està en barrejar-los i sobretot en condicionar els uns als altres. Una cosa és que els nostres objectius siguin múltiples, i que per tant treballem en ambdues direccions, i l'altra és que excloguem com a companys de viatge els qui no comparteixin tots dos objectius. Cosa que tampoc és certa, perquè a l'hora de la veritat no tenim cap mania per associar-nos amb els qui podríem compartir una visió social progressista, però que hi discrepem frontalment a l'hora de defensar els drets nacionals, mentre que fem escarafalls per associar-nos amb qui podríem compartir una visió nacionalista, encara que diferim pel que fa al model social.

Podem dir que nosaltres aspirem a fer dels Països Catalans una nació lliure, i que dins d'aquesta nació, en la qual segur que hi haurà sectors més conservadors i sectors més progressistes, nosaltres ens situarem en l'espai de l'esquerra. Podem dir que nosaltres defensem una via sobiranista des d'una perspectiva d'esquerres. O fins i tot podem dir que, assolits els objectius nacionals, ens seria més fàcil defensar els drets socials. El que no podem dir és que ambdues coses són indestriables, perquè seria tant com dir que són inviables. No sé si finalment ens en sortirem com a país, si podrem satisfer això que anomenem drets nacionals, però en qualsevol cas, només serà possible si ho fem plegats, dretes i esquerres. Perquè en qualsevol hipòtesi de futur, amb un major o menor grau de reconeixement dels nostres drets nacionals, sempre hi haurà al país una diversitat ideològica. Crear una majoria social que opti per la sobirania, forçosament transversal, ha de ser per nosaltres un objectiu paral·lel, però no vinculat o condicionat, a la permanent tasca de defensa dels drets socials.

Podem treballar plegats amb altres grups d'esquerres per a defensar els drets socials, però forçosament haurem de treballar plegats amb les altres forces nacionalistes per defensar els drets nacionals. Negar-s'hi, com sembla que fan alguns dirigents d'ERC, és boicotejar qualsevol procés cap al reconeixement dels nostres drets nacionals.