Que no facin riure simulant una actitud altiva, dient que no admetran condicions polítiques pel rescat. Des del moment que el Govern de la Generalitat s’ha rendit a Espanya, ha renunciat a la seva sobirania, ha acceptat l’espoli i els dictats del PP, ja no té ni la força ni la legitimitat per a dir res. És indignant l’actitud mesella i submisa d’un Govern que deixa anar quatre frases altisonants de cara a la galeria, però s’agenolla vergonyantment davant del poder espanyol.
És absolutament vergonyós que acceptin demanar un rescat a Espanya, sabent que els diners amb què ens rescataran, amb la soga posada al coll, són diners robats prèviament als catalans. El dèficit fiscal admès oficialment és de 16.000 milions d’euros, és a dir tres vegades més que el que ara ens deixaran, no pas sense interessos ni condicions polítiques. Però és que fins i tot acceptant el desastrós sistema de finançament, amb el migradet estatut a la mà, l’Estat deu a Catalunya més del doble de l’import total d’aquest rescat. El Govern de la Generalitat ha enganyat una i altra vegada els ciutadans d’aquest país fent-los creure que no estava disposat a acceptar per més temps l’espoli que pateix Catalunya. Però a l’hora de la veritat s’ha posat al servei d’Espanya i dels poderosos per eliminar l’Estat del benestar i laminar els drets socials, a canvi de d’anar ajornant la reivindicació del Pacte Fiscal, sabent no solament que tot quedarà en un no res, sinó que amb la nova soga el coll que representa aquest rescat, farà inviable qualsevol intent d’acabar amb el robatori que patim.
Sovint he discrepat d’actituds excessivament estripadores de Solidaritat; però aquesta vegada entenc que està més que justificada la petició que feia López Tena que Artur Mas dimitís com a President, donat que no té el coratge o la voluntat de posar-se al capdavant de la ciutadania per a defensar els interessos dels catalans. Si no ha tingut cap vergonya per abaixar-se els pantalons, l’únic que pot fer és callar i acceptar resignadament que acabin la feina.