Queda menys d’un any per acabar la legislatura. I just en aquests moments hi ha damunt la taula un munt de projectes i perspectives que podrien ser decisives a l’hora de fer-ne la valoració global. D’una banda, hi ha la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, a l’espera que el PP i el PSOE considerin que ha arribat el moment oportú per a fer-la pública, però de l’altra hi ha tot un seguit d’iniciatives de caràcter legislatiu que cal que accelerin el seu ritme de tramitació si volen arribar a temps: el desplegament de la LEC, la Llei del cinema, la Llei d’acollida, la Llei de Consultes populars, la Llei electoral, la Llei d’organització territorial (que fins fa poc se’ns deia que havia de ser prèvia a la llei electoral), la reforma de la Sindicatura de comptes, el finançament dels partits o la posada en funcionament de l’Oficina antifrau.
En el context dels escàndols de corrupció política sembla que, almenys de cara a la galeria, els grans partits polítics es veuen obligats a buscar punts de consens pel que fa a la Llei electoral i a l’Oficina antifrau que fins ara ells mateixos boicotejaven. Potser, més que veure’s obligats a desencallar-los el que no gosen és continuar posant-hi traves tan obertament. Val a dir que des d’un punt de vista nacional no és possible aprovar la nova Llei electoral, si abans no s’ha reformat l’organització territorial; a no ser que es considerin vàlides les circumscripcions provincials i que no es vulguin tenir en compte les vegueries, o que se’n faci una aprovació provisional que caldria tornar a reformar quan s’hagués resolt el tema de l’organització territorial. Per a Esquerra, però també per al tripartit, seria imperdonable acabar una segona legislatura participant del Govern sense haver tret cap de les grans lleis que ja es formulaven com a prioritàries del primer Pacte del Tinell, i que es retreia a CiU no haver-ho fet abans: la reorganització territorial i la llei electoral.
Potser, doncs, no seria tan descabellada la hipòtesi d’unes eleccions anticipades, abans de l’estiu que ve. Seria una manera d’evitar que es pogués culminar l’aprovació de cap d’aquestes lleis que incomoden tots els partits polítics, evitar l’escenificació dels desacords profunds entre els socis del tripartit o evitar que un partit en concret les pogués exhibir com a èxit particular en la campanya electoral. O potser ja tenen calculat que, a hores d’ara, i comptant amb el ritme lent que ells mateixos s’autoimposen, ja no hi ha temps material per a aprovar-les en aquesta legislatura.
En el context dels escàndols de corrupció política sembla que, almenys de cara a la galeria, els grans partits polítics es veuen obligats a buscar punts de consens pel que fa a la Llei electoral i a l’Oficina antifrau que fins ara ells mateixos boicotejaven. Potser, més que veure’s obligats a desencallar-los el que no gosen és continuar posant-hi traves tan obertament. Val a dir que des d’un punt de vista nacional no és possible aprovar la nova Llei electoral, si abans no s’ha reformat l’organització territorial; a no ser que es considerin vàlides les circumscripcions provincials i que no es vulguin tenir en compte les vegueries, o que se’n faci una aprovació provisional que caldria tornar a reformar quan s’hagués resolt el tema de l’organització territorial. Per a Esquerra, però també per al tripartit, seria imperdonable acabar una segona legislatura participant del Govern sense haver tret cap de les grans lleis que ja es formulaven com a prioritàries del primer Pacte del Tinell, i que es retreia a CiU no haver-ho fet abans: la reorganització territorial i la llei electoral.
Potser, doncs, no seria tan descabellada la hipòtesi d’unes eleccions anticipades, abans de l’estiu que ve. Seria una manera d’evitar que es pogués culminar l’aprovació de cap d’aquestes lleis que incomoden tots els partits polítics, evitar l’escenificació dels desacords profunds entre els socis del tripartit o evitar que un partit en concret les pogués exhibir com a èxit particular en la campanya electoral. O potser ja tenen calculat que, a hores d’ara, i comptant amb el ritme lent que ells mateixos s’autoimposen, ja no hi ha temps material per a aprovar-les en aquesta legislatura.