Pàgines

dilluns, 8 de desembre de 2008

La deslegitimitat de la Constitució (II)

Les males argumentacions sempre són perjudicials per a qui les formula. Joan Ridao afirmava que ‘La Constitució està deslegitimada perquè el 55% de la població actual no la va poder votar fa 30 anys’, i que ‘Tots els menors de 48 anys no han pogut dir ni ase ni bèstia i, per tant, d’aquí a 17 anys aquesta serà una constitució tècnicament jubilada’. Un argument que podíem sentir també en l’acte organitzat per les JERC. Amb aquest argument els espanyols es poden posar a riure: ¿la tornem a posar a votació perquè la torni a referendar una majoria de la població de l’Estat? Perquè cal suposar que desapareguda la causa de la deslegitimització, el tema quedaria resolt.

No crec que ningú dubti hores d’ara que el mateix text constitucional tornaria a ser votat afirmativament al conjunt de l’Estat. I si hom tingués la possibilitat d’optar entre el mateix text, un de més respectuós envers la plurinacionalitat de la l’Estat, i un altre que en remarqués el caràcter unitari retallant les competències autonòmiques, probablement guanyaria aquesta darrera opció.
Per tant, l’única possibilitat que el text actual, seguint l’argument de Joan Ridao, deixés de ser legítim via nova consulta popular, seria que hi hagués una part important de la població espanyola que optés per negar la vigència de la Constitució actual per considerar-la excessivament permissiva amb els nacionalismes perifèrics i per no garantir suficientment la supremacia de la nació, la llengua i la cultura espanyola enfront de les altres. ¿O és que algú es pensa que a nivell espanyol es rebutjaria l’actual text constitucional pel fet de no reconèixer el dret a l’autodeterminació?

I Joan Ridao ho acaba d’empitjorar preguntant-se: ‘¿on està el llistó, fins quan una minoria pot decidir sobre una majoria silenciada i quina legitimitat té el Tribunal Constitucional per dictar una sentència si es basa en una Constitució a punt de jubilar?’. El problema no està en el joc de majories o minories, perquè nosaltres sempre serem una minoria dins l’Estat. Arreu del món, a mesura que passen els anys, pugen noves generacions que no han tingut l'opció de refrendar la pròpia Constitució, com hi ha Parlaments que no han votat les lleis vigents, però això no és mai motiu de deslegitimació.
El problema i la deslegitimitat rauen, com deia ahir, en la no acceptació de la nostra existència com a poble i com a país. Cap llei ni Constitució està legitimada per a negar l'existència d'un poble, ni d'una societat ni d'un individu.