Catalunya
segueix el seu procés, malgrat les atzagaiades del Govern espanyol, els dubtes
d’alguns i la histèria d’uns altres. Segueix un procés serè d’acord amb el
pacte de Govern entre CiU i ERC, i amb els acords parlamentaris de les
diferents forces sobiranistes. L’estratègia del PP, lluny de cercar alguna mena
d’acostament que desactivés la mobilització de la societat catalana, ha optat per radicalitzar la seva postura en contra de Catalunya potser amb la idea de
provocar una acceleració descontrolada del procés, que és el que el podria fer
fracassar. És bo, doncs, que la societat civil mantingui la pressió sobre la
política institucional, que recordi constantment que la Declaració Unilateral
de la Independència
és sempre un recurs a tenir en compte, i que empenyi perquè el procés no tingui
dilacions ni marxa enrere.
Ens cal
arribar al moment just i amb el màxim de suports polítics i socials possibles.
Però per aconseguir-ho ens caldrà vèncer moltes reticències, desfer dubtes dels
indecisos i aclarir els equívocs que interessadament alguns provoquen; sense
perdre de vista que també poden perjudicar el procés determinades actituds
maximalistes, o d’aquells que amb la suposada bona intenció d’argumentar la
necessitat d’assolir un Estat propi comencen a adjectivar-lo. És evident que
els qui som d’esquerres, volem un Estat català independent que sigui capaç de
fer polítiques d’esquerres, que pugui fer front a la crisi no pas des de la
perspectiva dels grans interessos econòmics com s’està fent fins ara, que sigui
respectuós amb el medi ambient, que vetlli per la igualtat de drets i
d’oportunitats per a tots els ciutadans; com és evident que volem un Estat
català lliure de corrupció. Ara bé, sovint apareixen veus pretesament
sobiranistes que, probablement per a desmarcar-se de CiU, capgiren l’argument i
afirmen que NO volen un Estat per a continuar fent polítiques de dretes, al
servei dels interessos privats de sempre, i si no som capaços d’acabar d’una
vegada per totes amb la xacra de la corrupció.
Deia dies enrere el
diputat de la CUP David Fernàndez: "Si el nou
estat ha de ser un 'land' de la Merkel, no el volem" Suposo que ni ell mateix no es creu aquesta
frase, o que per gota que hi pensés la formularia d’una altra manera. Una cosa
és dir que volem un Estat que no sigui ni un land de la Merkel , ni una sucursal de
la Caixa , que
no sigui dominat per la corrupció, etc, etc. i l’altra és posar la partícula
negativa al davant i dir que “no volem un Estat si no compleix unes
determinades condicions”, com si la permanència dins d’Espanya no ens representés
ser un sub-land de la Merkel ,
una sucursal o estar sotmesos als designis del Banc de Santander i de les grans
empreses espanyoles, i en definitiva un Estat dominat i presidit per la
corrupció.