Les tensions creixents entre el Govern català i l’espanyol estan
arribant a punts esperpèntics. El boicot del Govern espanyol per impedir que
Artur Mas fes una salutació, en tant que amfitrió, en la cimera de la Unió per la Mediterrània , és a
part d’un atac polític contra Catalunya i les seves institucions, i a part
d’una mostra de mala educació, una ximpleria majúscula perquè ha acabat tenint
el resultat contrari al que es pretenia.
Un cosa és l’actitud permanent de menyspreu del Govern espanyol envers
Catalunya i les seves institucions, i l’altra la mesquinesa dels seus
representants mentint una vegada més i donant excuses tan estúpides com les de
dir que ja tenien tancat el programa de fa dies, o que aquesta és una pràctica
habitual; quan tothom sap que és exactament el contrari: Montilla va obrir una
d’aquestes reunions de la Unió
per la Mediterrània ,
i aquest estiu mateix el president balear també va parlar en una altra reunió
de caràcter internacional. Poder parlar tres minuts, en tant que amfitrió de la
trobada, a part de ser una formalitat pròpia d’una país normal i educat, era
ben mirat un fet relativament irrellevant. En tres minuts es poden dir ben
poques coses, segurament n’haurien hagut de pactar el contingut, i a tot
estirar Mas hauria pogut fer alguna insinuació més o menys subtil sobre la
personalitat de Catalunya, sobre el desig de llibertat i sobre els principis
democràtics basats en donar la veu al poble. Hauria estat un discurs
protocolari que hauria passat força desapercebut. Tres minuts tampoc donen per
més.
Però l’estupidesa del Govern espanyol ha fet possible el que hauria
volgut l’independentisme més radical i que haurien retret a Mas que no fes: que
es fes patent a tots els delegats de la cimera el conflicte existent entre
Espanya i Catalunya. S’ha parlat més i ha tingut més ressò de la prohibició que
els tres minuts de discurs que hagués pogut fer el President de la Generalitat ; i a
sobre, se’ls ha explicat amb fets el que hauria estat impossible d’explicar en
tres minuts. Tres minuts donaven per poc; la prohibició d’aquests tres minuts
ha donat per molt.
