Pàgines

dilluns, 12 de gener del 2009

De Gaza al Perú, la impunitat com a norma

Aquests dies els mitjans de comunicació s’ocupen a grans titulars dels esdeveniments de Gaza, i no els falta raó. Al costat de les notícies de les manifestacions de protesta pels crims comesos pel govern israelià, hi ha les notícies de la intensificació dels atacs. D’una banda, sembla que els mitjans de comunicació es facin ressò i fins i tot comparteixin els clams a favor de l’aturada de la violència; però de l’altra, també donen per bona la posició oficial dels Estats de complicitat amb el Govern israelià. En el millor dels casos, al costat de la validació de l’actitud dels agressors, s’accepta una certa compassió per als agredits i fins i tot s’hi anuncien tímids ajuts per a després de la massacre.

La violència dels Estats, validada pels corresponents aparells de “Justícia”, és una norma internacionalment acceptada, per més que resulti incòmode quan és el blanc de totes les mirades. Però aquesta mateixa violència, sovint ignorada per la majoria dels ciutadans, però no pels governants, campa als seus aires quan no hi ha càmeres ni periodistes impertinents que en donin fe. Deu ser amb lletra tan petita que la majoria de nosaltres no ho havíem llegit: la Fiscalia del Perú investiga ara la política genocida del Govern de Fujimori contra la població indígena. El president peruà va imposar durant el seu mandat un Programa de Planificació Familiar, quin eufemisme!, que consistia entre altres coses en l’esterilització compulsiva de dones indígenes. Era un programa que comptava amb el suport de les Nacions Unides i de l’Agència per al Desenvolupament (la USAID), dels Estats Units.

Es parla d’entre 250.000 i 350.000 dones mutilades per aquest programa de “Planificació Familiar”. I sempre amb una característica comuna: les víctimes eren dones del món rural, sovint analfabetes, que només s’expressaven en llengua quítxua o altres llengües indígenes. La investigació, ara, va a càrrec del nou titular de la Fiscalia Especialitzada en Violació dels Drets Humans, Jaime Schwartz Azpur, però segurament el cas serà arxivat, tal com ja es va fer el 2003. L’Estat té el monopoli de la violència i, per tant, el dret a exercir-lo quan li convingui. Una forma de genocidi com una altra, però també amb els mateixos elements en comú: la complicitat internacional.