Tal com era de preveure, la Mesa del Parlament ha rebutjat per unanimitat (des d’Esquerra al PP) la Iniciativa Legislativa Popular que demanava l’elaboració d’una llei per a convocar un Referèndum d’autodeterminació. Els arguments per a rebutjar-la són d’una lògica constitucional impecable: decidir el futur de Catalunya no és una competència del Parlament de Catalunya, sinó del Parlament espanyol. Els promotors, Catalunya Estat Lliure i Deu Mil.cat, ja sabien d’entrada que estaven forçant una idea que, a més, entrava en contradicció amb la Llei de Consultes Populars que aquesta setmana s’ha de començar a debatre al Parlament.
Val a dir que l’acceptació per part de la Mesa del Parlament només implicava deixar obrir el procés de recollida de signatures per tal que amb l’aval d’un mínim de 50.000 persones, la proposta entrés formalment al Parlament. Aleshores, els grups polítics la podrien debatre en comissió i esmenar-la tant com volguessin, o simplement rebutjar-la. Però la negativa de tots els grups de la cambra, sense distinció entre Esquerra i el Partit Popular, és a permetre que s’iniciï la tramitació: d’aquest tema, ni parlar-ne.
Amb això, els populars n’haurien de tenir prou per a votar favorablement la Llei de Consultes Populars impulsada pel Conseller Ausàs, que preveu la possibilitat de celebrar referèndums única i exclusivament sobre temes de competència de la Generalitat, i per tant en cap cas sobre el Dret a decidir dels catalans. Probablement, el PP tampoc hi donarà suport, més que res perquè, essent a l’oposició, sempre és millor i dóna millors rèdits electorals enfrontar-se amb el govern. Però és una Llei que podien haver fet ells perfectament.
És evident que la ILP tenia la voluntat, no pas de convocar un referèndum l’any que ve, tal com deia textualment la proposta, sinó simplement posar sobre la taula i sobretot a debat públic el tema de l’autodeterminació. Ja sabien que constitucionalment la proposta era inviable, i probablement per això mateix ho volien tirar endavant abans que s’aprovés la llei catalana de consultes populars. Perquè un cop aprovada ja no tindrem ni l’argument moral de plantejar-ho: no aniríem només en contra d’unes lleis espanyoles, sinó en contra d’una llei catalana, impulsada per més inri per Esquerra.
Val a dir que l’acceptació per part de la Mesa del Parlament només implicava deixar obrir el procés de recollida de signatures per tal que amb l’aval d’un mínim de 50.000 persones, la proposta entrés formalment al Parlament. Aleshores, els grups polítics la podrien debatre en comissió i esmenar-la tant com volguessin, o simplement rebutjar-la. Però la negativa de tots els grups de la cambra, sense distinció entre Esquerra i el Partit Popular, és a permetre que s’iniciï la tramitació: d’aquest tema, ni parlar-ne.
Amb això, els populars n’haurien de tenir prou per a votar favorablement la Llei de Consultes Populars impulsada pel Conseller Ausàs, que preveu la possibilitat de celebrar referèndums única i exclusivament sobre temes de competència de la Generalitat, i per tant en cap cas sobre el Dret a decidir dels catalans. Probablement, el PP tampoc hi donarà suport, més que res perquè, essent a l’oposició, sempre és millor i dóna millors rèdits electorals enfrontar-se amb el govern. Però és una Llei que podien haver fet ells perfectament.
És evident que la ILP tenia la voluntat, no pas de convocar un referèndum l’any que ve, tal com deia textualment la proposta, sinó simplement posar sobre la taula i sobretot a debat públic el tema de l’autodeterminació. Ja sabien que constitucionalment la proposta era inviable, i probablement per això mateix ho volien tirar endavant abans que s’aprovés la llei catalana de consultes populars. Perquè un cop aprovada ja no tindrem ni l’argument moral de plantejar-ho: no aniríem només en contra d’unes lleis espanyoles, sinó en contra d’una llei catalana, impulsada per més inri per Esquerra.