Després que el jutge amic de Francisco Camps intentés fer la vista grossa amb una part de la trama valenciana de corrupció, vinculada al cas Gurtel, ara s’ha tornat a obrir el cas. Des de Madrid estimen que l’acceptació de regals per part d’un polític és delictiva, fins i tot encara que no hi hagi contrapartides, o aquestes no puguin ser demostrades. El raonament és clar: els regals que rep el polític, no els rep a títol personal per ser don Francisco o don Felipe, sinó en funció del càrrec que ostenta.
Amb una cosa sí que té raó el President valencià: no és mesura a tothom de la mateixa manera. I no ho diu perquè a ell li facin els vestits a mida quan la majoria dels mortals els va a comprar bo i fets, sinó perquè hi ha altres càrrecs públics que reben “regals” sense que actuï la fiscalia. Ell mateix apuntava directament la Presidenta del Tribunal Constitucional. Però aquests dies hi ha un altre cas molt més sonat: un milionari de les Illes ha deixat en herència un regal de 30 milions d’euros a la família reial, un 60% per a Felip de Borbó i la resta a repartir entre els néts de Joan Carles i Sofia. És evident que tan magnífic regal no es fa a don Felipe per la seva cara bonica, sinó pel càrrec que ostenta; i, tal com diu la Justícia espanyola, tant se val que se’n demostri o no la contrapartida, tot i que no estranyaria gens veure els prínceps presidint o cedint la seva imatge a qualque activitat de la família del donant. Un polític potser no pot evitar en determinats moments rebre un regal, però els polítics honestos saben que el regal no va per a ells sinó per al càrrec i per a l’administració que representen; en aquest cas, en el millor dels casos, l’acceptació del regal no hauria de ser per a repartir entre la família sinó per a alliberar una part del pressupost de l’Estat destinat al manteniment de la Monarquia.
Els qui encara creuen en la Justícia (sembla ser que encara n’hi ha) estan convençuts que s’iniciarà tot seguit un procés contra el príncep Felip, a l’estil del que s’està seguint contra Francisco Camps. No podria ser d'altra manera. Retreure a la família reial una manca de sensibilitat pel fet d’acceptar un regal d’aquestes característiques, quan viu a cos de rei a costa dels fons públics, i més en aquests moments en què se’ns està obligant a estrènyer-nos el cinturó, és una fotesa, si tenim en compte que no es tracta d’una qüestió ètica o moral, sinó delictiva i penal.
Amb una cosa sí que té raó el President valencià: no és mesura a tothom de la mateixa manera. I no ho diu perquè a ell li facin els vestits a mida quan la majoria dels mortals els va a comprar bo i fets, sinó perquè hi ha altres càrrecs públics que reben “regals” sense que actuï la fiscalia. Ell mateix apuntava directament la Presidenta del Tribunal Constitucional. Però aquests dies hi ha un altre cas molt més sonat: un milionari de les Illes ha deixat en herència un regal de 30 milions d’euros a la família reial, un 60% per a Felip de Borbó i la resta a repartir entre els néts de Joan Carles i Sofia. És evident que tan magnífic regal no es fa a don Felipe per la seva cara bonica, sinó pel càrrec que ostenta; i, tal com diu la Justícia espanyola, tant se val que se’n demostri o no la contrapartida, tot i que no estranyaria gens veure els prínceps presidint o cedint la seva imatge a qualque activitat de la família del donant. Un polític potser no pot evitar en determinats moments rebre un regal, però els polítics honestos saben que el regal no va per a ells sinó per al càrrec i per a l’administració que representen; en aquest cas, en el millor dels casos, l’acceptació del regal no hauria de ser per a repartir entre la família sinó per a alliberar una part del pressupost de l’Estat destinat al manteniment de la Monarquia.
Els qui encara creuen en la Justícia (sembla ser que encara n’hi ha) estan convençuts que s’iniciarà tot seguit un procés contra el príncep Felip, a l’estil del que s’està seguint contra Francisco Camps. No podria ser d'altra manera. Retreure a la família reial una manca de sensibilitat pel fet d’acceptar un regal d’aquestes característiques, quan viu a cos de rei a costa dels fons públics, i més en aquests moments en què se’ns està obligant a estrènyer-nos el cinturó, és una fotesa, si tenim en compte que no es tracta d’una qüestió ètica o moral, sinó delictiva i penal.