En el debat
permanent amb Espanya, els nacionalistes espanyols juguen sempre amb l’arma de
la por. Compten amb el sentit innat que tenim tots de cercar sempre una certa solidesa i l’estabilitat
per tal que alguns catalans es facin enrere davant de les incerteses que pot
plantejar el procés sobiranista. I enfront de la majoria de polítics i
analistes espanyols que aboquen pel broc gros previsions apocalíptiques, gens
contrastades i sense massa rigor, els catalans intentem contrarestar aquestes
fal·làcies amb tota mena d’arguments, però sense negar quelcom tan evident com
que tot procés de canvi suposa incerteses i riscos.
Pretenen que
adoptem aquella posició conservadora tan típica, per exemple, en determinats
sectors del comerç quan se’ls anuncia que hi haurà obres de reforma al seu
entorn urbà. Perquè és cert que en tot procés de reforma hi ha uns moments
crítics, fins i tot unes pèrdues immediates, però que s’espera recuperar després
amb la nova situació. És el que passa quan algú es proposa fer reformes al local comercial, quan es vol adoptar un nou sistema organitzatiu o adaptar-se a les noves tecnologies. Negar que en el moment precís del canvi, de la posada en
funcionament de les noves estructures d’Estat, hi haurà dificultats econòmiques
i de tot tipus seria insensat o simplement faltar a la veritat. De fet, ara ja
el Govern espanyol està escanyant l’economia catalana i les finances de la Generalitat per tal de
provocar aquesta reacció de por i d’acovardiment. I ja podem imaginar com anirà
accentuant la pressió en aquest sentit el Govern espanyol. I els mateixos que
aquí donen suport a les agressions i al perjudici causat per l’Estat espanyol a les empreses i als
ciutadans de Catalunya, són els qui després prendran aquest argument per a
fer-nos desistir.
Potser no compten,
però, que ja fa massa temps que els catalans estem escamats de tants greuges i
tantes agressions, que ja estem vacunats contra tot això, i que l’increment
d’aquestes agressions no farà sinó refermar-nos en el nostre desig de
llibertat. Al marge dels empresaris més ultres que actuen fonamentalment per
conviccions de militància espanyolista, la resta saben que és aquest Estat
espanyol el qui ha posat i continua posant totes les traves al corredor del
Mediterrani, el qui ha prioritzat l’aeroport de Barajas en detriment del de
Barcelona, el qui s’ha negat a fer-hi els accessos tant a l’aeroport com a Port,
que ha incomplert amb tots els compromisos, inclosos els que vénen marcats per
llei, pel que fa a inversions a Catalunya... la majoria dels empresaris catalans
saben que aquest Estat no és el seu, sinó que els és hostil.
