Otegi s’equivoca, si el que pretenia era que l’absolguessin. En el primer dia de la vista oral, Arnaldo Otegi posava un especial èmfasi en el fet que la seva és una opció estrictament pacífica i democràtica, i que condemna la violència. I no solament això, sinó que ell mateix es confessava com un dels artífex del gir abertzale que ha seguit un procés gradual en relació a la lluita armada: des de defensar-la com recurs legítim, a justificar-la, a comprendre-la, a no condemnar-la, a rebutjar-la i, finalment, a condemnar-la.
Si fins ara no han servit de res els arguments de la lògica jurídica, com que no es pot condemnar per omissió (per no condemnar uns fets) i sobretot que no es pot condemnar sense proves fefaents, tampoc li serviran ara aquests arguments. És cert que el Tribunal Constitucional va advertir el Suprem que no podia procedir a la il·legalització de Bildu, basant-se només en suposicions i especulacions; i encara està per veure què passarà amb el cas de SORTU. Però aquesta gent ja ha creat jurisprudència amb les seves sentències jurídicament impresentable basades només en especulacions tals com les de dir que determinada organització és la continuació d’una altra; de dret a llei, si hi ha uns nous estatuts hi ha una nova entitat jurídica. I si la llei de partits exigeix que es condemni la violència, és frau de llei argumentar que la condemna que en fa una nova organització no és sincera. Amb aquest argument podrien invalidar la presa de possessió de molts càrrecs institucionals que de ben segur que han jurat o promès la Constitució, pensant interiorment exactament el contrari. Però per al Tribunal Suprem la lògica i el rigor jurídic és quelcom absolutament negligible si està en joc l'interès nacional, el de la seva ideologia nacionalista espanyola.
Però és que Otegi ha comès la imprudència de declarar-se culpable no solament d’optar per la via pacífica sinó d’haver impulsat el gir de l’esquerra abertzale en aquest sentit. Un error gravíssim, perquè això no li perdonaran mai. A l’estat, al nacionalisme espanyol que representen aquest pretesos jutges, li interessava justament que es mantingués la violència etarra; era la seva coartada perfecta per a lluitar contra el nacionalisme democràtic basc. No crec que ni el PP ni el PSOE, i per tant els seu subalterns a la judicatura, pugui perdonar una afronta tan greu com la d’Otegi, que els pot haver matat la gallina dels ous d’or; i aquest, per ells i pels jutges, pot ser el pitjor i més condemnable dels crims.
Si fins ara no han servit de res els arguments de la lògica jurídica, com que no es pot condemnar per omissió (per no condemnar uns fets) i sobretot que no es pot condemnar sense proves fefaents, tampoc li serviran ara aquests arguments. És cert que el Tribunal Constitucional va advertir el Suprem que no podia procedir a la il·legalització de Bildu, basant-se només en suposicions i especulacions; i encara està per veure què passarà amb el cas de SORTU. Però aquesta gent ja ha creat jurisprudència amb les seves sentències jurídicament impresentable basades només en especulacions tals com les de dir que determinada organització és la continuació d’una altra; de dret a llei, si hi ha uns nous estatuts hi ha una nova entitat jurídica. I si la llei de partits exigeix que es condemni la violència, és frau de llei argumentar que la condemna que en fa una nova organització no és sincera. Amb aquest argument podrien invalidar la presa de possessió de molts càrrecs institucionals que de ben segur que han jurat o promès la Constitució, pensant interiorment exactament el contrari. Però per al Tribunal Suprem la lògica i el rigor jurídic és quelcom absolutament negligible si està en joc l'interès nacional, el de la seva ideologia nacionalista espanyola.
Però és que Otegi ha comès la imprudència de declarar-se culpable no solament d’optar per la via pacífica sinó d’haver impulsat el gir de l’esquerra abertzale en aquest sentit. Un error gravíssim, perquè això no li perdonaran mai. A l’estat, al nacionalisme espanyol que representen aquest pretesos jutges, li interessava justament que es mantingués la violència etarra; era la seva coartada perfecta per a lluitar contra el nacionalisme democràtic basc. No crec que ni el PP ni el PSOE, i per tant els seu subalterns a la judicatura, pugui perdonar una afronta tan greu com la d’Otegi, que els pot haver matat la gallina dels ous d’or; i aquest, per ells i pels jutges, pot ser el pitjor i més condemnable dels crims.